Comentari de text

Reflejos entre sociedad y educación

Comentario de texto sobre el artículo “La escuela como reflejo de la sociedad”, de Víctor Montoya

Realizado por Nicolas Lepke Baroni

Tipología textual

La primera parte de este artículo, escrito por Víctor Montoya, expone de forma breve y sintetizada las ideas del filósofo John Dewey acerca de la educación y la relación que se establece entre esta y la sociedad.

Introducción

Hoy en día, nuestro sistema educativo plantea diversos interrogantes en cuanto al futuro que se le presenta. La sociedad ha evolucionado, pero los métodos de enseñanza y la propia concepción de la educación apenas han variado. El periodista pretende aclararnos su visión sobre el asunto, partiendo de la base teórica que casi cien años atrás estableció Dewey en un contexto social que debía afrontar, al igual que el nuestro, grandes cambios. Montoya pretende establecer de esta forma un paralelismo entre aquella idea de la mejor forma de transmitir el conocimiento y la vía de cambio que el propio periodista considera adecuada para afrontar los problemas que hoy se nos plantean en este ámbito.

Contexto

John Dewey, filósofo estadounidense de finales del siglo XIX y principios del XX, defendía una educación pragmática, basada en el aprendizaje por experiencia. Consideraba que la sociedad era reflejo de la educación que recibía, y con esto contradecía diametralmente la opinión contemporánea más extendida.

El pedagogo concebía la educación como microcosmos de la vida social que debía ofrecer al individuo y a la sociedad en conjunto las herramientas necesarias para llevar a cabo su desarrollo bajo formas democráticas.

Todo su pensamiento ha de encuadrarse en el momento histórico que vivió este personaje. Se trataba de un momento relativamente abierto en el sentido de que los eventos históricos que en aquellos momentos experimentaba la sociedad estadounidense se reflejaban en una mentalidad bastante abierta. Las sucesivas revoluciones industriales y la ampliación del territorio hicieron aumentar las expectativas de futuro y surgió el debate sobre una educación básica generalizada para dotar a los obreros de aquellos conocimientos necesarios para su labor.

Análisis e ideas principales

La idea de Dewey era que la educación cumple una función de asimilación de los contenidos que rigen la sociedad y caracterizan sus estructuras jerárquicas. Según esto, en el sistema capitalista la educación es producto de las tensiones que se producen entre las diferentes clases en consecuencia de los altibajos de los mercados. Por lo tanto, la educación presenta en este sistema un carácter clasista, siendo en consecuencia objeto de la lucha de clases. La supra estructura, el estado, se aprovecha de la institución instructiva para transmitir los valores que la sustentan y conrear así el apoyo ciudadano para poderse perpetuar a sí misma.

En resumen, John Dewey consideraba que la escuela y el sistema que la rige se moldean y controlan según los ideales que imperen en el momento y el contexto político.

Conclusión

El periodista extiende las teorías del pedagogo al siglo XXI, criticando la subordinación el sistema educativo al sistema económico capitalista. Se pretende abrir un debate sobre el futuro de la educación, siempre desde la consideración de que el sistema actual está obsoleto.

Opinión personal

Aunque no comparta, personalmente, la idea de que la educación esté obsoleta en todos los sentidos, sí creo entrever la influencia del sistema económico en ella. A menudo se plantea la experiencia educativa como mera herramienta para poder acceder a un oficio bien remunerado. Quizás la finalidad debería ser otra, como la formación de la persona humana hacia el ser pensante e independiente capaz de formarse una opinión propia ante el mundo, y de poder relacionarse de forma coherente y respetuosa con el resto de la humanidad.

Yo fui un niño de la guerra (Zlata Filipovic)

Xerrada de Zlata Filipovic comentant històries de la guerra. Protagonista del llibre: "El diari de Zlata".

Els jueus a Espanya

Xerrada sobre els jueus a Espanya realitzada per l'Andreu Lascorz

Etnocentrisme i multiculturalisme

Check out this SlideShare Presentation:

Etnocentrisme i multiculturalisme

View more presentations from guidaallespons.

Pierre Bourdieu (1930 – 2002) Sociòleg, antropòleg i filòsof francès, ha estat un dels més prestigiosos i polèmics pensadors contemporanis i un dels inspiradors intel·lectuals del moviment antiglobalitzador o altermundista. Les seues aportacions són molt rellevants en diversos camps, des de l'etnografia a l'art, la literatura, l'educació o la política. Va aprofundir els seus estudis en antropologia i en sociologia. Va fundar la revista Actes de la recherche en sciences sociales, centrada en la publicació d'articles d'investigació que mostren els mecanismes pels quals la producció cultural ajuda a sostindre l'estructura dominant de la societat. El seu llibre més famós, La distinció. Criteri i bases socials del gust (1979), va ser triat com un dels 10 treballs sociològics més importants del segle XX per la International Sociological Association (ISA). El 1981 va ser nomenat per la prestigiosa càtedra de sociologia del Collège de France. Cap a finals dels anys vuitanta, Bourdieu s'havia convertit en un dels científics socials més citat als Estats Units; i, cap a mitjans dels anys noranta, inicià activitats fora dels cercles acadèmics, tot donant suport a molt diverses mobilitzacions socials. Aviat es convertí en referent intel·lectual dels moviments socials alternatius. La seua anàlisi de la realitat social parteix de tres principis epistemològics: La perspectiva fenomenològica i la perspectiva estructural, correspondència entre l'estructura social, món dels objectes, i l'estructura mental, món dels subjectes, Són les relacions les que assumeixen la primacia en l'anàlisi de l'estructura i l'acció social. Els conceptes bàsics de la construcció teórica son, camp i habitus d'aportació pròpia, i el tercer, capital, manllevat del món de l'economia.

ÉMILE DURKHEIM

Émile Durkheim (Épinal, França, 15 d'abril 1858 - París, 15 de novembre 1917). Un dels creadors de la sociologia moderna, al costat de Max Weber i Karl Marx. Fundador de la primera revista dedicada a la sociologia, l'Année Sociologique, amb el qual també s'identifica al grup d'estudiosos que va desenvolupar el seu programa de recerca sociològica. Teoria clàssica de Durkheim.


Teòrics anteriors veien a la sociologia no com un àmbit autònom de recerca, sinó a través d'acostaments psicològics o orgànics. Per contra Durkheim va concebre l'existència de fenòmens específicament socials («fets socials»), que constitueixen unitats d'estudi que no poden ser abordades amb tècniques que no siguin les específicament socials. Així mateix va redefinir a la sociologia com la ciència que té com a objecte l'estudi d'aquests fets socials. Durkheim va definir els fets socials en Les regles del mètode sociològic com: «... maneres d'actuar, pensar i sentir externs a l'individu, i que tenen un poder de coerció en virtut del qual s'imposen a ell ...» [1] Aquests fets existeixen amb anterioritat al naixement d'un individu en determinada societat, per tant, són exteriors a ell. Són col.lectius perquè són part de la cultura de la societat, i són coercitius perquè els individus s'eduquen acord amb les normes i regles d'ella només pel fet de néixer en aquella. Durkheim va afirmar: «si hi havia abans és que existeixen fora de nosaltres» i esmenta la llengua natal, l'escriptura i el sistema monetari com exemples. Durkheim també va dir que la societat era una cosa que estava fora i dins de l'home al mateix temps gràcies al fet que aquest adoptava i interioritzava els valors i la moral de la societat, d'això també deriva que uns es vegin obligats a certs paràmetres i límits dels que ells no estan d' acord i es rebel • lin davant seu.



PRINCIPALS OBRES

• La divisió del treball social (1893).La seva tesi doctoral.

• Les regles del mètode sociològic (1895). Desenvolupa com abordar els fets socials en forma sistemàtica i científica.

• L'Année Sociologique (1896).Revista en la qual es donen a conèixer investigacions sobre sociologia i antropologia.

• El suïcidi (1897).

• Primera investigació sociològica basada en dades i anàlisis estadístiques.

L'educació moral (1902).

• Les formes elementals de la vida religiosa (1912). Llibre en que analitza la sociologia de la religió i la seva relació amb la teoria del coneixement.

• Lliçons de Sociologia (1912). Dicta lliçons sobre: la moral professional (lliçons 1, 2, 3), la moral cívica (lliçons 4, 5, 6, 7, 8, 9), el dret de propietat (lliçons 10, 11, 12, 13, 14 ) i el dret i la moral contractual (lliçons 15, 16, 17, 18).

                                                                                     Virginia Plaza

THOMAS HOBBES

Thomas Hobbes va néixer en Malmesbury, Wiltshire,el 5 d'abril de 1588 i va morir en Derbyshire,el 4 de desembre de 1679.


Una de les seves obres mes reconegudes a sigut el llibre Leviatan sobre política publicat l’any 1651. Hobbes escriu el llibre partint de la definició d’home i de les seves característiques, explica l’aparició del dret i dels diferents tipus de govern que són necessaris per a la convivència en la societat.

Te una frase famosa, "Homo homini lupus est" que vol dir l'home és un llop per l'home. Va ser un filòsof que era empirista (corent que afirma que el coneixement prové de l'experiència i està limitat per aquesta). Segons Hobbes, en la condició de naturalesa, els homes són lliures però viuen amb el perill que esdevingui una guerra de tots contra tots. Per això s’esdevé la submissió per contracte d’un poble al domini d’un sobirà que dona la possibilitat de pau, el principi d'autoritat constitueix en el fonament del dret.

Ha estat considerat al llarg de la historia com una persona fosca i es van cremar els seus llibres per que el consideraven ateu.

                                                                  Maria Cabezas

AUGUSTE COMTE

AGUSTE COMTE

Isidore Marie Auguste François Xavier Comte (Montpeller, 19 de gener de 1798 - París, 5 de setembre de 1857) fou un filòsof francès, considerat el fundador del positivisme i un dels iniciadors de la Sociologia .

La seva teoria fonamental és l'anomenada llei dels tres estats pels quals ha passat la humanitat:teològic (o fictici), metafísic (o abstracte) i científic (o positiu), caracteritzats per la seva forma d'explicació dels fenòmens (entitats sobrenaturals, natures abstractes, lleis positives) i que impliquen una certa organització social (teocràcia monàrquico-militar, crisi culminant en la revolució, tecnocràcia científico-industrial). També va introduir la tesi de la "desconcentració de poders" en cert sentit d'àmbit regional, que influïria en algunes de les postures polítiques del Felibritge. En el camp de la sociologia, l'objecte de la qual seria la investigació dels fenòmens socials ordenada a la instauració d'un nou ordre, Comte és un dels capdavanters i l'inventor del nom. La darrera evolució del seu pensament féu que els seus deixebles establissin una distinció entre "positivisme" i "comtisme".

Plan des travaux scientifiques nécessaires pour réorganiser la société (1822)

Cours de philosophie positive (sis volums, 1830-42)

Discours sur l'esprit positif (1844)

Système de politique positive ou Traité de sociologie instituant la Religion de l'Humanité (quatre volums, 1851-54)

Catéchisme positiviste (1852)

Synthèse subjective (1856)

KARL HEINRICH MARX

Va néixer a Trèveris, Alemanya, el 5 de maig de 1818) i va morir el 14 de març de 1883 a Londres.


Karl Marx va ser un intel•lectual i militant comunista alemany d'origen jueu. En la seva vasta i influent obra, es va incloure en els camps de la filosofia, la història, la sociologia i l'economia. Al costat de Friedrich Engels, és el pare del socialisme científic. Els seus escrits més coneguts són el Manifest del Partit Comunista (en autoria amb Engels) i el llibre El Capital.

Va ser un gran pensador socialista i activista revolucionari. Karl Marx procedia d'una família jueva de classe mitjana (el seu pare era un advocat convertit recentment al luteranisme). Va estudiar a les universitats de Bonn, Berlín i Jena, doctorant-se en Filosofia per aquesta última en 1841.

Karl Marx es mostrava crític de tota la filosofia anterior per considerar-la merament especulativa, teòrica i desvinculada de la realitat. Ell no pretenia construir un altre sistema, una altra escola filosòfica, el seu objectiu no era teòric sinó pràctic: transformar la realitat. La seva era una filosofia de la praxi, de l'acció.

El seu pensament es nodria fonamentalment del de Hegel, de qui va prendre el mètode dialèctic, i de Feuerbach, de qui va heretar el materialisme.


                                                                               Marina Fernández

ROBERT MERTON

Pare de la teoria de les funcions manifestes i latents, i autor d'obres com “L'anàlisi estructural en la Sociologia” , Merton és un dels clàssics de l'escola nord-americana d'aquesta disciplina. També va ser important la seva tasca en el camp de la sociologia de la Ciència.

Prenen com a objecte d'estudi, les relacions sexuals d'interdependència sociocultural, les estructures, els processos i les conductes socials. Estan orientades al conjunt de la societat o dirigides a l'àmbit de problemes i objectes de la convivència sociocultural.

Teoria funcional-estructuralista:

És un dels pares de l'escola estructural-funcionalista. Per Merton, la societat és un sistema que està constituït per una estructura erotica que roman en el temps, sent un sistema un conjunt d'elements interdependents, en equilibri i que tenen la possibilitat de créixer. Per aquest motiu, a la teoria la hi ha denominat sistémica.

Tipus de funcions.

Funcions manifestes:

Les funcions manifestes són aquelles que presenten conseqüències objectives per a la societat (o qualsevol de les seves parts), recognoscibles i desitjades per les persones o grups implicats.

Funcions latents:

Les funcions latents són aquelles que contribueixen a l'adaptació social o a altres objectius però, simultàniament, no són desitjades o reconegudes per la societat o el grup.

SALVADOR GINER

Salvador Giner és doctor per la Universitat de Chicago i té estudis de postgrau a la Universitat de Colònia. L'any 1989 va obtenir la càtedra de Sociologia per la Universitat de Barcelona.


Membre de l'Institut d'Estudis Catalans ha estat cofundador i president de l`Associació Catalana de Sociologia filial de l’IEC. Cofundador de l'Associació Europea de Sociologia. Ha estat director i professor de la Secció de Ciències Socials de la Universitat Catalana d'Estiu Director i fundador de l'Institut d'Estudis Socials Avançats (CSIC).

És redactor i assessor de la Gran Enciclopèdia Catalana i de múltiples publicacions a nivell nacional i internacional.

Director de la darrera Enquesta metropolitana de la regió de Barcelona i del darrer informe de la recerca en ciències socials (IEC). Director, editor o membre del consell de redacció o assessor (en diversos períodes) de diverses revistes internacionals de ciència social.

La Generalitat de Catalunya li va atorgar l’any 1995 la Creu de Sant Jordi.

Idees:

Tan extens com el seu currículum és la seva obra. Són nombroses les publicacions que ha realitzat així com els seminaris i conferències que ha impartit al llarg i ample de tot l’obre. És professor de visitant a moltes universitats, tant espanyoles com estrangeres i les seves publicacions han influït decisivament el pensament sociològic actual.



Alguna de les obres més importants:



• Història del pensament social (1967),

• Sociologia (1968).

• El progrés de la consciència sociològica (1971).

• L'estructura social de Catalunya (1980, ampliada en 1984).

• Història del pensament social (1967), que és el primer diccionari de sociologia en espanyol. És el manual més utilitzat i estès a les universitats espanyoles.











Marina Vilalta Armesto

George Herbert Mead

George H. Mead (1863-1931), filòsof pragmàtic, sociòleg i psicòleg social estatunidenc.

Mead, de formació filosòfica, va ensenyar a la Universitat de Chicago la disciplina de la quan és considerat fundador, la psicologia social. Amb influències de la teoria evolutiva i la naturalesa social de l'experiència i de la conducta, va recalcar l'emersió del jo i de la ment dins de l'ordre social i en el marc del simbolisme lingüístic que fan servir les persones per comunicar-se (interaccionisme simbòlic).

A partir de la crítica al conductisme de J. B. Watson va denominar el seu propi corrent com a conductisme social. Pensava que el jo sorgeix per un procés social en el qual l'organisme es cohibeix. Aquesta timidesa és el resultat de la interacció de l'organisme amb el seu ambient, incloent la comunicació amb altres organismes.

El gest verbal és el mecanisme a través del com es verifica aquesta evolució. Però per a ell també la ment és un producte social. La ment, o la intel·ligència, és un instrument desenvolupat per l'individu per "fer possible la solució racional dels problemes".

Durant la seva vida només va publicar articles. Els seus llibres van ser editats a partir de manuscrits i de les anotacions dels seus alumnes. Les seves principals obres són La filosofia del present (1932), Esperit, persona i societat des del punt de vista d'un conductista social (1934) i La filosofia de l'acte (1938).

Theodor Adorno

Theodor Adorno va néixer l’11 de setembre de 1903 a Fráncfort (Alemanya). Va ser un filòsof alemany. Va tractar els temes de sociologia, filosofia, psicologia i música, estudiats en la universitat Johann Wolfgang Goethe de Fráncfort del Meno.

Les seves obres més importants van ser dos:

-La dialèctica de la il·lustració:publicació que intentava expressava que “ el que ens havíem proposat no era ni més ni menys que comprendre per què la humanitat, en lloc d’entrar en un estat veritablement humà, s’enfonsa en un nou gènere de barbàrie”.

-La dialèctica negativa: creia que el moviment dialèctic del pensament no s’acabava en una síntesi superior del contrari, sinó que deixava les contradiccions com a mostra de les contradiccions reals en la realitat.

Adorno creia que el pensament havia de esta basat en alguna cosa, això va fer que s’eliminés el pensament abstracte.

Jürgen Habermas

Jürgen Habermas, va nèixer a Düsseldorf, 18 de juny de 1929 és un filòsof i sociòleg alemany, conegut sobretot pels seus treballs en filosofia pràctica (ètica, filosofia política i del dret). Habermas és el membre més eminent de la segona generació de l'Escola de Frankfurt i un dels exponents de la Teoria crítica desenvolupada a l'Institut d'Investigació Social de Frankfurt. El 1954, va defensar a la Universitat de Bonn seva tesi doctoral sobre el tema «El Absolut i la història: de les discrepàncies en el pensament de Schelling», que encara avui en dia es manté inèdita

Al 1953, va publicar el seu primer article: una Introducció a la metafísica, que va titular significativament «Pensar amb Heidegger contra Heidegger, article que li va proporcionar una certa notorietat.
Entre 1964 i 1971 va exercir com a catedràtic a la Universitat de Frankfurt, convertint-se en un dels principals representants de la segona generació de la Teoria Crítica. El 1968 va publicar.
Del 1971 al 1983 va ser director a l'Institut Max Planck per a la «investigació de les condicions de vida del món tècnic-científic». El 1983 va tornar a la Universitat de Frankfurt com a catedràtic de filosofia i sociologia, on va romandre fins a la seva jubilació el 1994. El 2001 va obtenir el Premi de la Pau que concedeixen els llibreters alemanys i el 2003, el Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials.
És doctor honoris per les universitats de Jerusalem, Buenos Aires, Hamburg, la New School for Social Research de Nova York,etc. i membre de l'Acadèmia Alemanya de la Llengua i la Poesia.

Salvador Cardús i Ros

Salvador Cardús i Ros neix a Terrassa (Vallès Occidental) l’any 1954. És llicenciat en Ciències Econòmiques (1976) i Doctor en Ciències Econòmiques (1981) per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat Fellow Visiting del Fitzwilliam College de la Universitat de Cambridge el 1993 I Visiting Research de l’Institute for European Studies de la Universitat de Cornell (EUA) el

2005 I del Queen Mary College a la Universitat de Londres el 2006. És Professor Titular de Sociologia a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Imparteix cursos d’Epistemologia i Sociologia de la Comunicació. Actualment és el degà de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia.

Com a investigador ha treballat en el camp de La sociologia de la religió i de la cultura, l’anàlisi dels mitjans de comunicació i també de les identitats nacionals. El seu darrer treball de Recerca ha estat sobre el model català d’integració, Els catalans del segle XX, per encàrrec de l’Institut Europeu de la Mediterrània (2003--‐2005).

Les primeres publicacions foren l’estudi sobre el suïcidi, Plegar de viure (1981) i el llibre Les enquestes a la joventut de Catalunya (1984), Tots dos sota el mestratge del Dr. Joan Estruch. Entre d’altres, té publicats Saber El temps. El Calendari i la seva significació a la societat moderna (1985) I Política De paper. Premsa I poder a Catalunya 1981--‐1992 (1995). El Llibre de més èxit (25.000 Exemplars venuts) és El desconcert De l’educació (2000), publicat dins la col∙elecció d’assaig Obertures Que dirigeix per a Edicions La Campana, Traduït a l’espanyol (2001 I 2007). També ha publicat Estalvi, Ciutat i progrés (2001) I l’Informe Propostes d’intervenció per a la conciliació d’horaris familiars, escolars I laborals (2003), Que ha estat completat amb l’edició del CD Interactiu Amb temps. Pistes Per aconseguir un bon ordre horari. Cal afegir‐hi Ben educats (2003), que Ja és a la seva quarta edició. També ha publicat Els terrassencs del segle XX. Immigració, identitat i canvi (2005). És el director de l’Anuari de l’opinió publicada des de 2002.

Escrit per Anna Jové Monné

Max Weber

Max Weber neix a Erfurt, Alemanya, el 1864. Fill d’un prominent polític i d’una calvinista moderada, començà des de petit a desenvolupar interessos intel·lectuals i s’interessà per la Història. Ja als 14 anys ostentava coneixements sobre escriptors clàssics, i quan entrà a la universitat, posseïa un extensos coneixements sobre Goethe, Spinoza, Kant i Schoppenhauer. Així, el 1882, ingressà a la Universitat de Heidelberg com a estudiant de dret, tot i que paral·lelament, prenia classes d’economia i història medieval i llegia tractats teològics.

Començà, més endavant, la seva carrera com a professor i s’interessà per temes de política social. Realitzà un estudi sobre la “Qüestió Polonesa”, que tractava la immigració de camperols polonesos cap a Alemanya i la migració de camperols alemanys cap a les ciutats. Aquest estudi fou reconegut i elogiat i posà les bases de la reputació de Weber com a especialista en economia agrària.

Des de 1893 fou catedràtic a diverses universitats alemanyes, a excepció del període entre 1899 i 1906, quan es va retirar de la docència per dedicar-se a la investigació. El 1909 fundà l’Associació Sociològica Alemanya. Fou un gran renovador en aquest camp, sobre tot en el que pertoca la metodologia de les ciències socials. Considerava que aquestes no seguien les mateixes pautes que les ciències empíriques, i que, per tant, s’havien d’emprar uns mètodes distints per examinar qüestions relacionades amb aquestes ciències socials. Weber fonamentà així els mètodes de treball de la sociologia moderna.

La seva primera obra fruit d’aquestes reflexions va ser “L’ètica del protestant i l’esperit del capitalisme” (1905), on explicava les raons per les quals l’ètica protestant havia afavorit el creixement econòmic en front dels països catòlics.

Weber s’esforçà per entendre els diversos factors que conflueixen en crear una estructura social, donant especial importància als elements culturals i les mentalitats col·lectives al llarg de la història. Suposava així un contrapunt a les idees de Marx i Engels, que consideraren l’economia com a principal factor constituent d’una societat.

Posteriorment, participà en la redacció de la Constitució de la Weimarer Republik, i morí poc després l’any 1920.

Escrit per Nicolas Lepke Baroni

Herbert Marcuse

Nascut a Berlín el 19 de juliol de 1898 i mort a la mateixa ciutat el 29 de juliol de 1979 va ser un sociòleg i filòsof. Els seus pensaments procedien de Freud i Karl Marx. No va ser fins al 1920 quan es va interessar per la sociologia i va rebre influencies de Max Weber. Va participar en les edicions crítiques del marxisme fet que va provocar que anés publicant diferents assajos i també va participar com a col·laborador d’algunes revistes. La seva crítica envers els pensaments de Marx va ser la clau per definir el seu pensament al conèixer a Horkheimer i per tant va asumir que era horkeimerià, que consisiteix a una crítica de la societat. Va fer un seguit de investigacions per tal de poder definir i diferenciar el que és teoria i el que és praxis. A causa del moviment nazi va haver d’emigara cap a Nova York passant per Ginebra on va investigar i fer diferents estudis sobre la Unió Sobiètica. A Estats Units va fer de professor. Durant aquest període de temps no va acabar la relació amb Europa, ja que hi anava de tant en tant. Va fer una revisió crítica del marxisme i del concepte de revolució. També va fer una crítica a la civilització com a represió, això ho va poder fer gràcies als seus estudis que tenia sobre Freud. La seva fama la va aconseguir mitjançant un llibre anomenat L'home unidimensional (1964). En aquest llibre fa un discurs molt crític de la nova dreta i del moviment estudiantil.

Com a conclusió de les idees de Marcuse, podem dir que pensava que la societat de consum està esclavitzada per la tècnica. Proposa, doncs, la ruptura del sistema tecnològic repressiu i la utilització de la raó per fer de la tècnica un instrument alliberador de les necessitats humanes i de les relacions socials dels individus dins de la societat.

Alguns dels llibres més importants que va fer són:

L'ontologia de Hegel (1932)

Raó i revolució (1941)

Eros i civilització (1968)

Cultura i societat (1965)

Idees per a una teoria crítica de la societat (1969)

La permanència de l'art (1978)

Font: http://www.biografiasyvidas.com/biografia/m/marcuse.htm

C.Mright Mills

C.Wright Mills


Sociòleg que va néixer a Waco, (Texas) el 28 agost 1916 i va morir el 20 de març del 1962. Durant la seva vida va cursar estudis de sociologia a la Universitat de Wisconsin, on es va graduar com a doctor en aquesta disciplina. Impartir classes a la Universitat de Maryland i en la de Columbia, Nova York.
Mills va pertànyer a la generació de sociòlegs que van estudiar diversos aspectes de la societat contemporània amb la finalitat de subratllar i analitzar, de forma crítica, els seus defectes. És el cas també dels sociòlegs nord-americans Thornstein Veblen i David Riesman. Segons Mills, la societat contemporània nord-americana reflecteix un 'desassossec moral', conseqüència de la 'immoralitat superior' patent en les seves normes i estructures. Mills pensa que el problema rau en el fracàs de les dues ideologies bàsiques de l'Occident modern, el liberalisme i el marxisme, per explicar el canvi social, així com en el fracàs del poder dels intel.lectuals, ja que hi ha una gran diferència entre les possibilitats d'acció de les masses i les de l'elit intel.lectual.
Algunes de les seves obres van ser:
"El Collar Blanc: és el seu treball de 1951. Afirma que la burocràcia ha sobrepassat al treballador urbà, traient-li tota independència i convertint-lo en una mena de robot que és oprimit però es manté feliç. Aquest obté un sou, s'alínea al món a causa de la seva incapacitat de afectar o canviar-lo.
"El poder de l'elit" (1956). Descriu les relacions entre la política, els militars i l'elit econòmica, subratllant que aquestes persones tenen un punt de vista comú sobre el món:
La Metafísica Militar: Una definició militar de la realitat.
Posseeixen Identitat de classe: Es reconeixen com a superiors i separats de la resta de la societat.
Tenen Mesures d'Intercanvi: Es mouen entre les tres estructures institucionals i romanen interposades directament
Procés de socialització: es socialitzen amb nous membres basant-se en què tant ells imietan socialment a aquestes elits.
"La Imaginació Sociològica" (1959. Descriu una estructura mental, en fer una sociologia capaç de connectar experiències individuals i relacions socials. Els tres components que la formen són:
1-Història: com una societat arriba a formar-se i canviar, i com la història la forma.
2-Biografia: la naturalesa humana en una societat, quin tipus de persona viu en una societat en particular.
3-Estructura Social: com els diversos ordres institucionals operen en una societat; quines són dominants; com s'uneixen i com han d'estar canviant.
La imaginació sociològica atorga a qui la tingui l'habilitat de mirar a través del seu entorn i personalitat per captar estructures socials i una relació entre la història, la biografia i les estructures socials.
"" Escolta Yankee ": la Revolució a Cuba (1960). Tot i que era ja un autor reconegut entre professors i estudiants, un text seu aparegut el 1960 li donaria una sorprenent notorietat empenyent a un debat que el embolicaria fins aquell març trist. Era un text sobre Cuba. A l'illa havia vingut Mills a l'estiu de 1960. Volia estudiar a la Revolució cubana i per a això, abans d'emprendre el viatge va llegir com va poder sobre el tema, va anotar els seus interrogants i dubtes, es va preparar intensament. Aquí conversar llargues hores, i en diverses ocasions, amb Fidel i amb el Che, va parlar amb tot el cubà va trobar, àvid per comprendre la realitat d'aquest país i la seva naixent Revolució.

Filosofia i pensament

Aquí adjunto un enllaç que pot ser del vostre interés per tal d'estudiar autors  i corrents relacionades amb la sociologia.
http://www.alcoberro.info/planes/socio0.html

3 la història de la sociologia

Check out this SlideShare Presentation:

3 la història de la sociologia

View more presentations from lbolivar.