Etnocentrisme i multiculturalisme
View more presentations from guidaallespons.
jueves, 11 de noviembre de 2010
lunes, 8 de noviembre de 2010
Pierre Bourdieu (1930 – 2002) Sociòleg, antropòleg i filòsof francès, ha estat un dels més prestigiosos i polèmics pensadors contemporanis i un dels inspiradors intel·lectuals del moviment antiglobalitzador o altermundista. Les seues aportacions són molt rellevants en diversos camps, des de l'etnografia a l'art, la literatura, l'educació o la política. Va aprofundir els seus estudis en antropologia i en sociologia. Va fundar la revista Actes de la recherche en sciences sociales, centrada en la publicació d'articles d'investigació que mostren els mecanismes pels quals la producció cultural ajuda a sostindre l'estructura dominant de la societat. El seu llibre més famós, La distinció. Criteri i bases socials del gust (1979), va ser triat com un dels 10 treballs sociològics més importants del segle XX per la International Sociological Association (ISA). El 1981 va ser nomenat per la prestigiosa càtedra de sociologia del Collège de France. Cap a finals dels anys vuitanta, Bourdieu s'havia convertit en un dels científics socials més citat als Estats Units; i, cap a mitjans dels anys noranta, inicià activitats fora dels cercles acadèmics, tot donant suport a molt diverses mobilitzacions socials. Aviat es convertí en referent intel·lectual dels moviments socials alternatius. La seua anàlisi de la realitat social parteix de tres principis epistemològics: La perspectiva fenomenològica i la perspectiva estructural, correspondència entre l'estructura social, món dels objectes, i l'estructura mental, món dels subjectes, Són les relacions les que assumeixen la primacia en l'anàlisi de l'estructura i l'acció social. Els conceptes bàsics de la construcció teórica son, camp i habitus d'aportació pròpia, i el tercer, capital, manllevat del món de l'economia.
miércoles, 3 de noviembre de 2010
ÉMILE DURKHEIM
Émile Durkheim (Épinal, França, 15 d'abril 1858 - París, 15 de novembre 1917). Un dels creadors de la sociologia moderna, al costat de Max Weber i Karl Marx. Fundador de la primera revista dedicada a la sociologia, l'Année Sociologique, amb el qual també s'identifica al grup d'estudiosos que va desenvolupar el seu programa de recerca sociològica. Teoria clàssica de Durkheim.
Teòrics anteriors veien a la sociologia no com un àmbit autònom de recerca, sinó a través d'acostaments psicològics o orgànics. Per contra Durkheim va concebre l'existència de fenòmens específicament socials («fets socials»), que constitueixen unitats d'estudi que no poden ser abordades amb tècniques que no siguin les específicament socials. Així mateix va redefinir a la sociologia com la ciència que té com a objecte l'estudi d'aquests fets socials. Durkheim va definir els fets socials en Les regles del mètode sociològic com: «... maneres d'actuar, pensar i sentir externs a l'individu, i que tenen un poder de coerció en virtut del qual s'imposen a ell ...» [1] Aquests fets existeixen amb anterioritat al naixement d'un individu en determinada societat, per tant, són exteriors a ell. Són col.lectius perquè són part de la cultura de la societat, i són coercitius perquè els individus s'eduquen acord amb les normes i regles d'ella només pel fet de néixer en aquella. Durkheim va afirmar: «si hi havia abans és que existeixen fora de nosaltres» i esmenta la llengua natal, l'escriptura i el sistema monetari com exemples. Durkheim també va dir que la societat era una cosa que estava fora i dins de l'home al mateix temps gràcies al fet que aquest adoptava i interioritzava els valors i la moral de la societat, d'això també deriva que uns es vegin obligats a certs paràmetres i límits dels que ells no estan d' acord i es rebel • lin davant seu.
PRINCIPALS OBRES
• La divisió del treball social (1893).La seva tesi doctoral.
• Les regles del mètode sociològic (1895). Desenvolupa com abordar els fets socials en forma sistemàtica i científica.
• L'Année Sociologique (1896).Revista en la qual es donen a conèixer investigacions sobre sociologia i antropologia.
• El suïcidi (1897).
• Primera investigació sociològica basada en dades i anàlisis estadístiques.
L'educació moral (1902).
• Les formes elementals de la vida religiosa (1912). Llibre en que analitza la sociologia de la religió i la seva relació amb la teoria del coneixement.
• Lliçons de Sociologia (1912). Dicta lliçons sobre: la moral professional (lliçons 1, 2, 3), la moral cívica (lliçons 4, 5, 6, 7, 8, 9), el dret de propietat (lliçons 10, 11, 12, 13, 14 ) i el dret i la moral contractual (lliçons 15, 16, 17, 18).
Virginia Plaza
THOMAS HOBBES
Thomas Hobbes va néixer en Malmesbury, Wiltshire,el 5 d'abril de 1588 i va morir en Derbyshire,el 4 de desembre de 1679.
Una de les seves obres mes reconegudes a sigut el llibre Leviatan sobre política publicat l’any 1651. Hobbes escriu el llibre partint de la definició d’home i de les seves característiques, explica l’aparició del dret i dels diferents tipus de govern que són necessaris per a la convivència en la societat.
Te una frase famosa, "Homo homini lupus est" que vol dir l'home és un llop per l'home. Va ser un filòsof que era empirista (corent que afirma que el coneixement prové de l'experiència i està limitat per aquesta). Segons Hobbes, en la condició de naturalesa, els homes són lliures però viuen amb el perill que esdevingui una guerra de tots contra tots. Per això s’esdevé la submissió per contracte d’un poble al domini d’un sobirà que dona la possibilitat de pau, el principi d'autoritat constitueix en el fonament del dret.
Ha estat considerat al llarg de la historia com una persona fosca i es van cremar els seus llibres per que el consideraven ateu.
Maria Cabezas
lunes, 1 de noviembre de 2010
AUGUSTE COMTE
AGUSTE COMTE
Isidore Marie Auguste François Xavier Comte (Montpeller, 19 de gener de 1798 - París, 5 de setembre de 1857) fou un filòsof francès, considerat el fundador del positivisme i un dels iniciadors de la Sociologia .
La seva teoria fonamental és l'anomenada llei dels tres estats pels quals ha passat la humanitat:teològic (o fictici), metafísic (o abstracte) i científic (o positiu), caracteritzats per la seva forma d'explicació dels fenòmens (entitats sobrenaturals, natures abstractes, lleis positives) i que impliquen una certa organització social (teocràcia monàrquico-militar, crisi culminant en la revolució, tecnocràcia científico-industrial). També va introduir la tesi de la "desconcentració de poders" en cert sentit d'àmbit regional, que influïria en algunes de les postures polítiques del Felibritge. En el camp de la sociologia, l'objecte de la qual seria la investigació dels fenòmens socials ordenada a la instauració d'un nou ordre, Comte és un dels capdavanters i l'inventor del nom. La darrera evolució del seu pensament féu que els seus deixebles establissin una distinció entre "positivisme" i "comtisme".
Plan des travaux scientifiques nécessaires pour réorganiser la société (1822)
Cours de philosophie positive (sis volums, 1830-42)
Discours sur l'esprit positif (1844)
Système de politique positive ou Traité de sociologie instituant la Religion de l'Humanité (quatre volums, 1851-54)
Catéchisme positiviste (1852)
Synthèse subjective (1856)
KARL HEINRICH MARX
Karl Marx va ser un intel•lectual i militant comunista alemany d'origen jueu. En la seva vasta i influent obra, es va incloure en els camps de la filosofia, la història, la sociologia i l'economia. Al costat de Friedrich Engels, és el pare del socialisme científic. Els seus escrits més coneguts són el Manifest del Partit Comunista (en autoria amb Engels) i el llibre El Capital.
Va ser un gran pensador socialista i activista revolucionari. Karl Marx procedia d'una família jueva de classe mitjana (el seu pare era un advocat convertit recentment al luteranisme). Va estudiar a les universitats de Bonn, Berlín i Jena, doctorant-se en Filosofia per aquesta última en 1841.
Karl Marx es mostrava crític de tota la filosofia anterior per considerar-la merament especulativa, teòrica i desvinculada de la realitat. Ell no pretenia construir un altre sistema, una altra escola filosòfica, el seu objectiu no era teòric sinó pràctic: transformar la realitat. La seva era una filosofia de la praxi, de l'acció.
El seu pensament es nodria fonamentalment del de Hegel, de qui va prendre el mètode dialèctic, i de Feuerbach, de qui va heretar el materialisme.
Marina Fernández
ROBERT MERTON
Pare de la teoria de les funcions manifestes i latents, i autor d'obres com “L'anàlisi estructural en la Sociologia” , Merton és un dels clàssics de l'escola nord-americana d'aquesta disciplina. També va ser important la seva tasca en el camp de la sociologia de la Ciència.
Prenen com a objecte d'estudi, les relacions sexuals d'interdependència sociocultural, les estructures, els processos i les conductes socials. Estan orientades al conjunt de la societat o dirigides a l'àmbit de problemes i objectes de la convivència sociocultural.
Teoria funcional-estructuralista:
És un dels pares de l'escola estructural-funcionalista. Per Merton, la societat és un sistema que està constituït per una estructura erotica que roman en el temps, sent un sistema un conjunt d'elements interdependents, en equilibri i que tenen la possibilitat de créixer. Per aquest motiu, a la teoria la hi ha denominat sistémica.
Tipus de funcions.
Funcions manifestes:
Les funcions manifestes són aquelles que presenten conseqüències objectives per a la societat (o qualsevol de les seves parts), recognoscibles i desitjades per les persones o grups implicats.
Funcions latents:
Les funcions latents són aquelles que contribueixen a l'adaptació social o a altres objectius però, simultàniament, no són desitjades o reconegudes per la societat o el grup.
SALVADOR GINER
Membre de l'Institut d'Estudis Catalans ha estat cofundador i president de l`Associació Catalana de Sociologia filial de l’IEC. Cofundador de l'Associació Europea de Sociologia. Ha estat director i professor de la Secció de Ciències Socials de la Universitat Catalana d'Estiu Director i fundador de l'Institut d'Estudis Socials Avançats (CSIC).
És redactor i assessor de la Gran Enciclopèdia Catalana i de múltiples publicacions a nivell nacional i internacional.
Director de la darrera Enquesta metropolitana de la regió de Barcelona i del darrer informe de la recerca en ciències socials (IEC). Director, editor o membre del consell de redacció o assessor (en diversos períodes) de diverses revistes internacionals de ciència social.
La Generalitat de Catalunya li va atorgar l’any 1995 la Creu de Sant Jordi.
Idees:
Tan extens com el seu currículum és la seva obra. Són nombroses les publicacions que ha realitzat així com els seminaris i conferències que ha impartit al llarg i ample de tot l’obre. És professor de visitant a moltes universitats, tant espanyoles com estrangeres i les seves publicacions han influït decisivament el pensament sociològic actual.
Alguna de les obres més importants:
• Història del pensament social (1967),
• Sociologia (1968).
• El progrés de la consciència sociològica (1971).
• L'estructura social de Catalunya (1980, ampliada en 1984).
• Història del pensament social (1967), que és el primer diccionari de sociologia en espanyol. És el manual més utilitzat i estès a les universitats espanyoles.
Marina Vilalta Armesto
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)