Max Weber

Max Weber neix a Erfurt, Alemanya, el 1864. Fill d’un prominent polític i d’una calvinista moderada, començà des de petit a desenvolupar interessos intel·lectuals i s’interessà per la Història. Ja als 14 anys ostentava coneixements sobre escriptors clàssics, i quan entrà a la universitat, posseïa un extensos coneixements sobre Goethe, Spinoza, Kant i Schoppenhauer. Així, el 1882, ingressà a la Universitat de Heidelberg com a estudiant de dret, tot i que paral·lelament, prenia classes d’economia i història medieval i llegia tractats teològics.

Començà, més endavant, la seva carrera com a professor i s’interessà per temes de política social. Realitzà un estudi sobre la “Qüestió Polonesa”, que tractava la immigració de camperols polonesos cap a Alemanya i la migració de camperols alemanys cap a les ciutats. Aquest estudi fou reconegut i elogiat i posà les bases de la reputació de Weber com a especialista en economia agrària.

Des de 1893 fou catedràtic a diverses universitats alemanyes, a excepció del període entre 1899 i 1906, quan es va retirar de la docència per dedicar-se a la investigació. El 1909 fundà l’Associació Sociològica Alemanya. Fou un gran renovador en aquest camp, sobre tot en el que pertoca la metodologia de les ciències socials. Considerava que aquestes no seguien les mateixes pautes que les ciències empíriques, i que, per tant, s’havien d’emprar uns mètodes distints per examinar qüestions relacionades amb aquestes ciències socials. Weber fonamentà així els mètodes de treball de la sociologia moderna.

La seva primera obra fruit d’aquestes reflexions va ser “L’ètica del protestant i l’esperit del capitalisme” (1905), on explicava les raons per les quals l’ètica protestant havia afavorit el creixement econòmic en front dels països catòlics.

Weber s’esforçà per entendre els diversos factors que conflueixen en crear una estructura social, donant especial importància als elements culturals i les mentalitats col·lectives al llarg de la història. Suposava així un contrapunt a les idees de Marx i Engels, que consideraren l’economia com a principal factor constituent d’una societat.

Posteriorment, participà en la redacció de la Constitució de la Weimarer Republik, i morí poc després l’any 1920.

Escrit per Nicolas Lepke Baroni