SOCIO-LÒGIC
jueves, 19 de mayo de 2011
Comentari de text
lunes, 9 de mayo de 2011
Yo fui un niño de la guerra (Zlata Filipovic)
jueves, 11 de noviembre de 2010
Etnocentrisme i multiculturalisme
lunes, 8 de noviembre de 2010

Pierre Bourdieu (1930 – 2002) Sociòleg, antropòleg i filòsof francès, ha estat un dels més prestigiosos i polèmics pensadors contemporanis i un dels inspiradors intel·lectuals del moviment antiglobalitzador o altermundista. Les seues aportacions són molt rellevants en diversos camps, des de l'etnografia a l'art, la literatura, l'educació o la política. Va aprofundir els seus estudis en antropologia i en sociologia. Va fundar la revista Actes de la recherche en sciences sociales, centrada en la publicació d'articles d'investigació que mostren els mecanismes pels quals la producció cultural ajuda a sostindre l'estructura dominant de la societat. El seu llibre més famós, La distinció. Criteri i bases socials del gust (1979), va ser triat com un dels 10 treballs sociològics més importants del segle XX per la International Sociological Association (ISA). El 1981 va ser nomenat per la prestigiosa càtedra de sociologia del Collège de France. Cap a finals dels anys vuitanta, Bourdieu s'havia convertit en un dels científics socials més citat als Estats Units; i, cap a mitjans dels anys noranta, inicià activitats fora dels cercles acadèmics, tot donant suport a molt diverses mobilitzacions socials. Aviat es convertí en referent intel·lectual dels moviments socials alternatius. La seua anàlisi de la realitat social parteix de tres principis epistemològics: La perspectiva fenomenològica i la perspectiva estructural, correspondència entre l'estructura social, món dels objectes, i l'estructura mental, món dels subjectes, Són les relacions les que assumeixen la primacia en l'anàlisi de l'estructura i l'acció social. Els conceptes bàsics de la construcció teórica son, camp i habitus d'aportació pròpia, i el tercer, capital, manllevat del món de l'economia.
miércoles, 3 de noviembre de 2010
ÉMILE DURKHEIM
Émile Durkheim (Épinal, França, 15 d'abril 1858 - París, 15 de novembre 1917). Un dels creadors de la sociologia moderna, al costat de Max Weber i Karl Marx. Fundador de la primera revista dedicada a la sociologia, l'Année Sociologique, amb el qual també s'identifica al grup d'estudiosos que va desenvolupar el seu programa de recerca sociològica. Teoria clàssica de Durkheim.
Teòrics anteriors veien a la sociologia no com un àmbit autònom de recerca, sinó a través d'acostaments psicològics o orgànics. Per contra Durkheim va concebre l'existència de fenòmens específicament socials («fets socials»), que constitueixen unitats d'estudi que no poden ser abordades amb tècniques que no siguin les específicament socials. Així mateix va redefinir a la sociologia com la ciència que té com a objecte l'estudi d'aquests fets socials. Durkheim va definir els fets socials en Les regles del mètode sociològic com: «... maneres d'actuar, pensar i sentir externs a l'individu, i que tenen un poder de coerció en virtut del qual s'imposen a ell ...» [1] Aquests fets existeixen amb anterioritat al naixement d'un individu en determinada societat, per tant, són exteriors a ell. Són col.lectius perquè són part de la cultura de la societat, i són coercitius perquè els individus s'eduquen acord amb les normes i regles d'ella només pel fet de néixer en aquella. Durkheim va afirmar: «si hi havia abans és que existeixen fora de nosaltres» i esmenta la llengua natal, l'escriptura i el sistema monetari com exemples. Durkheim també va dir que la societat era una cosa que estava fora i dins de l'home al mateix temps gràcies al fet que aquest adoptava i interioritzava els valors i la moral de la societat, d'això també deriva que uns es vegin obligats a certs paràmetres i límits dels que ells no estan d' acord i es rebel • lin davant seu.
PRINCIPALS OBRES
• La divisió del treball social (1893).La seva tesi doctoral.
• Les regles del mètode sociològic (1895). Desenvolupa com abordar els fets socials en forma sistemàtica i científica.
• L'Année Sociologique (1896).Revista en la qual es donen a conèixer investigacions sobre sociologia i antropologia.
• El suïcidi (1897).
• Primera investigació sociològica basada en dades i anàlisis estadístiques.
L'educació moral (1902).
• Les formes elementals de la vida religiosa (1912). Llibre en que analitza la sociologia de la religió i la seva relació amb la teoria del coneixement.
• Lliçons de Sociologia (1912). Dicta lliçons sobre: la moral professional (lliçons 1, 2, 3), la moral cívica (lliçons 4, 5, 6, 7, 8, 9), el dret de propietat (lliçons 10, 11, 12, 13, 14 ) i el dret i la moral contractual (lliçons 15, 16, 17, 18).
Virginia Plaza
THOMAS HOBBES
Thomas Hobbes va néixer en Malmesbury, Wiltshire,el 5 d'abril de 1588 i va morir en Derbyshire,el 4 de desembre de 1679.
Una de les seves obres mes reconegudes a sigut el llibre Leviatan sobre política publicat l’any 1651. Hobbes escriu el llibre partint de la definició d’home i de les seves característiques, explica l’aparició del dret i dels diferents tipus de govern que són necessaris per a la convivència en la societat.
Te una frase famosa, "Homo homini lupus est" que vol dir l'home és un llop per l'home. Va ser un filòsof que era empirista (corent que afirma que el coneixement prové de l'experiència i està limitat per aquesta). Segons Hobbes, en la condició de naturalesa, els homes són lliures però viuen amb el perill que esdevingui una guerra de tots contra tots. Per això s’esdevé la submissió per contracte d’un poble al domini d’un sobirà que dona la possibilitat de pau, el principi d'autoritat constitueix en el fonament del dret.
Ha estat considerat al llarg de la historia com una persona fosca i es van cremar els seus llibres per que el consideraven ateu.
Maria Cabezas
