jueves, 19 de mayo de 2011

Comentari de text

Reflejos entre sociedad y educación

Comentario de texto sobre el artículo “La escuela como reflejo de la sociedad”, de Víctor Montoya

Realizado por Nicolas Lepke Baroni

Tipología textual

La primera parte de este artículo, escrito por Víctor Montoya, expone de forma breve y sintetizada las ideas del filósofo John Dewey acerca de la educación y la relación que se establece entre esta y la sociedad.

Introducción

Hoy en día, nuestro sistema educativo plantea diversos interrogantes en cuanto al futuro que se le presenta. La sociedad ha evolucionado, pero los métodos de enseñanza y la propia concepción de la educación apenas han variado. El periodista pretende aclararnos su visión sobre el asunto, partiendo de la base teórica que casi cien años atrás estableció Dewey en un contexto social que debía afrontar, al igual que el nuestro, grandes cambios. Montoya pretende establecer de esta forma un paralelismo entre aquella idea de la mejor forma de transmitir el conocimiento y la vía de cambio que el propio periodista considera adecuada para afrontar los problemas que hoy se nos plantean en este ámbito.

Contexto

John Dewey, filósofo estadounidense de finales del siglo XIX y principios del XX, defendía una educación pragmática, basada en el aprendizaje por experiencia. Consideraba que la sociedad era reflejo de la educación que recibía, y con esto contradecía diametralmente la opinión contemporánea más extendida.

El pedagogo concebía la educación como microcosmos de la vida social que debía ofrecer al individuo y a la sociedad en conjunto las herramientas necesarias para llevar a cabo su desarrollo bajo formas democráticas.

Todo su pensamiento ha de encuadrarse en el momento histórico que vivió este personaje. Se trataba de un momento relativamente abierto en el sentido de que los eventos históricos que en aquellos momentos experimentaba la sociedad estadounidense se reflejaban en una mentalidad bastante abierta. Las sucesivas revoluciones industriales y la ampliación del territorio hicieron aumentar las expectativas de futuro y surgió el debate sobre una educación básica generalizada para dotar a los obreros de aquellos conocimientos necesarios para su labor.

Análisis e ideas principales

La idea de Dewey era que la educación cumple una función de asimilación de los contenidos que rigen la sociedad y caracterizan sus estructuras jerárquicas. Según esto, en el sistema capitalista la educación es producto de las tensiones que se producen entre las diferentes clases en consecuencia de los altibajos de los mercados. Por lo tanto, la educación presenta en este sistema un carácter clasista, siendo en consecuencia objeto de la lucha de clases. La supra estructura, el estado, se aprovecha de la institución instructiva para transmitir los valores que la sustentan y conrear así el apoyo ciudadano para poderse perpetuar a sí misma.

En resumen, John Dewey consideraba que la escuela y el sistema que la rige se moldean y controlan según los ideales que imperen en el momento y el contexto político.

Conclusión

El periodista extiende las teorías del pedagogo al siglo XXI, criticando la subordinación el sistema educativo al sistema económico capitalista. Se pretende abrir un debate sobre el futuro de la educación, siempre desde la consideración de que el sistema actual está obsoleto.

Opinión personal

Aunque no comparta, personalmente, la idea de que la educación esté obsoleta en todos los sentidos, sí creo entrever la influencia del sistema económico en ella. A menudo se plantea la experiencia educativa como mera herramienta para poder acceder a un oficio bien remunerado. Quizás la finalidad debería ser otra, como la formación de la persona humana hacia el ser pensante e independiente capaz de formarse una opinión propia ante el mundo, y de poder relacionarse de forma coherente y respetuosa con el resto de la humanidad.

lunes, 9 de mayo de 2011

Yo fui un niño de la guerra (Zlata Filipovic)

Xerrada de Zlata Filipovic comentant històries de la guerra. Protagonista del llibre: "El diari de Zlata".

Els jueus a Espanya


Xerrada sobre els jueus a Espanya realitzada per l'Andreu Lascorz

jueves, 11 de noviembre de 2010

lunes, 8 de noviembre de 2010


Pierre Bourdieu (1930 – 2002) Sociòleg, antropòleg i filòsof francès, ha estat un dels més prestigiosos i polèmics pensadors contemporanis i un dels inspiradors intel·lectuals del moviment antiglobalitzador o altermundista. Les seues aportacions són molt rellevants en diversos camps, des de l'etnografia a l'art, la literatura, l'educació o la política. Va aprofundir els seus estudis en antropologia i en sociologia. Va fundar la revista Actes de la recherche en sciences sociales, centrada en la publicació d'articles d'investigació que mostren els mecanismes pels quals la producció cultural ajuda a sostindre l'estructura dominant de la societat. El seu llibre més famós, La distinció. Criteri i bases socials del gust (1979), va ser triat com un dels 10 treballs sociològics més importants del segle XX per la International Sociological Association (ISA). El 1981 va ser nomenat per la prestigiosa càtedra de sociologia del Collège de France. Cap a finals dels anys vuitanta, Bourdieu s'havia convertit en un dels científics socials més citat als Estats Units; i, cap a mitjans dels anys noranta, inicià activitats fora dels cercles acadèmics, tot donant suport a molt diverses mobilitzacions socials. Aviat es convertí en referent intel·lectual dels moviments socials alternatius. La seua anàlisi de la realitat social parteix de tres principis epistemològics: La perspectiva fenomenològica i la perspectiva estructural, correspondència entre l'estructura social, món dels objectes, i l'estructura mental, món dels subjectes, Són les relacions les que assumeixen la primacia en l'anàlisi de l'estructura i l'acció social. Els conceptes bàsics de la construcció teórica son, camp i habitus d'aportació pròpia, i el tercer, capital, manllevat del món de l'economia.

miércoles, 3 de noviembre de 2010

ÉMILE DURKHEIM


Émile Durkheim (Épinal, França, 15 d'abril 1858 - París, 15 de novembre 1917). Un dels creadors de la sociologia moderna, al costat de Max Weber i Karl Marx. Fundador de la primera revista dedicada a la sociologia, l'Année Sociologique, amb el qual també s'identifica al grup d'estudiosos que va desenvolupar el seu programa de recerca sociològica. Teoria clàssica de Durkheim.


Teòrics anteriors veien a la sociologia no com un àmbit autònom de recerca, sinó a través d'acostaments psicològics o orgànics. Per contra Durkheim va concebre l'existència de fenòmens específicament socials («fets socials»), que constitueixen unitats d'estudi que no poden ser abordades amb tècniques que no siguin les específicament socials. Així mateix va redefinir a la sociologia com la ciència que té com a objecte l'estudi d'aquests fets socials. Durkheim va definir els fets socials en Les regles del mètode sociològic com: «... maneres d'actuar, pensar i sentir externs a l'individu, i que tenen un poder de coerció en virtut del qual s'imposen a ell ...» [1] Aquests fets existeixen amb anterioritat al naixement d'un individu en determinada societat, per tant, són exteriors a ell. Són col.lectius perquè són part de la cultura de la societat, i són coercitius perquè els individus s'eduquen acord amb les normes i regles d'ella només pel fet de néixer en aquella. Durkheim va afirmar: «si hi havia abans és que existeixen fora de nosaltres» i esmenta la llengua natal, l'escriptura i el sistema monetari com exemples. Durkheim també va dir que la societat era una cosa que estava fora i dins de l'home al mateix temps gràcies al fet que aquest adoptava i interioritzava els valors i la moral de la societat, d'això també deriva que uns es vegin obligats a certs paràmetres i límits dels que ells no estan d' acord i es rebel • lin davant seu.



PRINCIPALS OBRES

• La divisió del treball social (1893).La seva tesi doctoral.

• Les regles del mètode sociològic (1895). Desenvolupa com abordar els fets socials en forma sistemàtica i científica.

• L'Année Sociologique (1896).Revista en la qual es donen a conèixer investigacions sobre sociologia i antropologia.

• El suïcidi (1897).

• Primera investigació sociològica basada en dades i anàlisis estadístiques.

L'educació moral (1902).

• Les formes elementals de la vida religiosa (1912). Llibre en que analitza la sociologia de la religió i la seva relació amb la teoria del coneixement.

• Lliçons de Sociologia (1912). Dicta lliçons sobre: la moral professional (lliçons 1, 2, 3), la moral cívica (lliçons 4, 5, 6, 7, 8, 9), el dret de propietat (lliçons 10, 11, 12, 13, 14 ) i el dret i la moral contractual (lliçons 15, 16, 17, 18).

                                                                                     Virginia Plaza

THOMAS HOBBES


Thomas Hobbes va néixer en Malmesbury, Wiltshire,el 5 d'abril de 1588 i va morir en Derbyshire,el 4 de desembre de 1679.


Una de les seves obres mes reconegudes a sigut el llibre Leviatan sobre política publicat l’any 1651. Hobbes escriu el llibre partint de la definició d’home i de les seves característiques, explica l’aparició del dret i dels diferents tipus de govern que són necessaris per a la convivència en la societat.

Te una frase famosa, "Homo homini lupus est" que vol dir l'home és un llop per l'home. Va ser un filòsof que era empirista (corent que afirma que el coneixement prové de l'experiència i està limitat per aquesta). Segons Hobbes, en la condició de naturalesa, els homes són lliures però viuen amb el perill que esdevingui una guerra de tots contra tots. Per això s’esdevé la submissió per contracte d’un poble al domini d’un sobirà que dona la possibilitat de pau, el principi d'autoritat constitueix en el fonament del dret.

Ha estat considerat al llarg de la historia com una persona fosca i es van cremar els seus llibres per que el consideraven ateu.

                                                                  Maria Cabezas