El señor de las moscas

El señor de las moscas, una pel·lícula basada en l'obra de William Golding. resulta un estudi de la condició humana, una mena de Robinson Crusoe més descarnada i realista que mostra el costat fosc de tots nosaltres. representa com l'individualitat es perd davant del grup i com l'humanitat es va deixant pel camí a mida que ens trobem en ambients hostils.

Aquí hi ha l'enllaç del trailer:

http://www.youtube.com/watch?v=zvmi3oZ_vH8

ELS OKUPAS
El moviment ocupa

El moviment okupa és un moviment social consistent en apropiar-se de terrenys desocupats, com edificis abandonats temporal o permanentment, amb la finalitat d'utilitzar-los com terres de cultiu, habitatge, lloc de reunió o centres amb fins socials i culturals. El principal motiu és denunciar i al mateix temps respondre a les dificultats econòmiques que els activistes consideren que existeixen per a fer efectiu el dret a un habitatge. El moviment okupa agrupa gran varietat d'ideologies i en ocasions, associades a una determinada tribu urbana que solen justificar les seves accions com un gest de protesta política enfront a les dificultats econòmiques per a accedir a un habitatge i l'especulació, defensant l'aprofitament d'espais abandonats i el seu ús semipúblic com centres socials o culturals. Els propietaris legals del terreny, els béns del qual resulten usurpats, sent aquesta activitat una invasió al seu dret de propietat i poden denunciar-la com un delicte ordinari. La legislació relativa a okupació d'espais varia molt d'un a altre país; a Holanda, per exemple, només recentment s'ha proposat penar les okupacions d'edificis o solars. Existeixen països on pot haver una legislació que toleri condicionadament
l'okupació, o on existeixen concessions temporals per part dels propietaris en canvi del manteniment o lloguer de l'immoble.

Motivacions
Existeixen diversos motius pels quals se sol realitzar una okupació, encara que generalment es deu a alguna de les següents:

- Recerca d'un habitatge:
En alguns casos es tracta de famílies, grups de persones o individus que busquen un lloc on poder viure i no poden o no volen pagar un lloguer ni una hipoteca. Es tracta d'un moviment social que reivindica el dret a un habitatge, àdhuc a costa dels béns d'altres persones. Generalment els partidaris de l'okupació solen justificar això argumentant que els immobles okupats estan abandonats o són usats únicament per a especular. Per altra banda, la pressió exercida per les autoritats fa que al poblament okupa li sigui inherent certa precarietat, que al seu torn dinamitza el moviment i intensifica les seves accions de protesta.

- Realització d'activitats i propagació d'idees polítiques:
Existeixen nombrosos casos d'okupacions promogudes per gent que busca crear alternatives culturals i associatives als barris on viuen, a través dels cridats centres socials okupats Per això utilitzen els espais okupats de forma autogestionada realitzant en ells diverses activitats polítiques, culturals o de qualsevol altra cosa. L'okupació és utilitzada d'aquesta manera com un instrument per aconseguir un objectiu: la transformació de la societat. Alguns estan vinculats ideològicament a moviments com el comunisme o l'anarquisme. No es pot parlar d'homogeneïtat del moviment doncs hi ha divergència de mitjans i objectius en cada centre social. La pròpia naturalesa heterogènia del moviment dificulta la seva identificació amb un grup social determinat, encara que les seves idees solen ser properes a pensaments d'esquerra. Els centres socials mantenen entre si una comunicació fluida, aprofitant les noves tecnologies per a informar sobre les seves convocatòries. No obstant això, només ocasionalment participen en activitats comunes, com mobilitzacions de protesta. En general, un centre social respon al context específic de l'entorn en el qual es troba, el que determinarà l'índole de les seves activitats. En els centres socials es realitzen o coordinen diverses activitats socials, que solen ser d'accés gratuït: xerrades sobre diferents temàtiques (agricultura tradicional, conceptes polítics o conscienciació ciutadana), teatre, classes de ball, tallers diversos (des de jocs infantils a promoció del GNU/Linux), menjadors vegetarians, excursions al camp, concerts, recitals poètics, servei de biblioteca, classes de castellà per a immigrants, reunions de grups polítics, ecologistes, artístics o anticarcelaris. La seva funció en molts casos és similar a la dels ateneus llibertaris de principis del segle XX.

Aspectes estructurals

Impacte sobre l'urbanisme:
Encara que un dels fonaments del fenomen és la recuperació d'espais abandonats, segons alguns anàlisis l'impacte de l'okupació no és necessàriament favorable al desenvolupament de l'àrea en la qual es desenvolupa. El fenomen d'ocupació ha estat comparat amb el model de creixement dels assentaments de faveles en països en vies de desenvolupament. En els països del tercer món, el procés de creixement urbà genera assentaments espontanis esclerotizados, que amb el temps van definint l'estructura definitiva de la ciutat que es desenvolupa En aquest context, la proximitat amb zones urbanitzades i els avantatges facilitats per la comunicació i un entorn socioeconòmic desenvolupat accelera el procés de poblament, accentuant la concentració del poblament.

Aspectes de l'ocupació a Espanya

Fins a la promulgació d'un nou codi penal a la fi del 1996 no existia a Espanya una figura legal que penalitzés específicament l'ocupació de llocs abandonats. Aquesta, de fet, havia gaudit de certa tolerància en les dècades anteriors com manera de resoldre parcialment el problema generat per l'afluència de gent del camp a les ciutats. En els primers anys de la democràcia van ser legalitzades milers d'ocupacions il·legals d'habitatges de propietat estatal.

ELS HIPPIES

Els hippies són un moviment juvenil i de contracultura que va tenir lloc en els últims anys de la dècada del 1960 i que es va caracteritzar per l’anarquia no violenta, la preocupació pel medi ambient i el rebuig al materialisme occidental. Adoptaven una forma de vida comunitària, basada en l’amor i la pau, renegaven del nacionalisme i de la Guerra de Vietnam, prenien elements de religions com el budisme, l’hinduisme, i de les religions dels indis nord-americans. Estaven en desacord amb els valors tradicionals de la classe mitja d’Estats Units. Consideraven el paternalisme governamental, el militarisme, les empreses multinacionals i els valors socials tradicionals com a part d’un sistema que, vist per ells, no tenia legitimitat.

Els hippies s’automarginaven de la societat, buscant formes de vida en comú en les que la pau i l’amor fossin els valors més importants. Això els va fer oposar-se frontalment a la majoria de les doctrines, valors i costums comunament acceptades.Per sí mateix el moviment no tenia un caràcter ideològic ni polític definit, ni que les seves idees i la seva manera de viure tenen una certa similitud amb alguns aspectes de l’anarquisme, com la vida en comunes.


ASPECTE I INDUMENTÀRIA

L’aspecte del hippie acostuma a ser un home amb el cabell i la barba més llargs del considerat “normal” en l’època. Tant els homes com les dones tendien a deixar-se el cabell llarg i alguns hippies caucàsics el portaven a l’estil afro, imitant als afroamericans. Molta gent no associada a la cultura considerava aquests cabells una ofensa, o antihigiènics, o una “cosa de dones”.

Per ambdós sexes, tant el cabell llarg com la seva forma de vestir funcionaven com a senyal de pertinença a aquesta contracultura i mostra de la seva actitud iconoclasta.


ELS SEUS INTERESSOS

Recolzaven la revolució sexual i creien en l’amor lliure. Alguns van participar en activisme radical i en l’ús de drogues com la marihuana, l’LSD i altres al·lucinògens amb la intenció d’arribar a estats alterats de la consciència, en realitat una forma de revelar-se per la homogeneïtat de conceptes que ofereix el sistema. També van buscar formes d’experiència poc usuals, com la meditació. Degut a la seva ignorància al consumisme optaven per la simplicitat voluntària, ja sigui per motivacions hedonistes, espirituals-religioses, artístiques, polítiques o ecologistes.


ALLIBERACIÓ HOMOSEXUAL

El moviment homosexual era fins aleshores reduït i discret, encara patia els prejudicis de l’època. L’esdeveniment del que parlem va tenir lloc en un bar (el “Stonewall Inn.”) per homosexuals d’un barri bohemi de Nova York.

Una nit de juny de 1969, en una operació que semblava rutinària, la policia va realitzar una redada a l’ Stonewall, degut a que aquest no tenia llicència per vendre alcohol i en aquells temps atreia gran clientela de joves, sorollosos i travestins. El que hagués passat inadvertit, aquella nit es va traduir en una violenta reacció sense procedents. En comptes de dispersar-se, els habitants van respondre amb ira. El disturbi va durar diversos dies i va provocar que sortís a la llum, la causa de l’alliberació homosexual.

Els activistes d’aquesta causa, influenciats pels moviments del poder negre i la alliberació de la dona, van prendre més força i van aconseguir ubicar-se a la opinió pública de l’època.

Aquesta rebel·lió, també va ser significativa per aquells que esperaven un control més rígid de la societat cap a comportaments homosexuals i per als que esperaven que s’acabi amb la discriminació cap als homosexuals.
Els moviments a favor de l’alliberació homosexual van començar a expandir-se per les potencies accidentals. Anglaterra ja havia despenalitzat la homosexualitat i Canadà, Alemanya, Austràlia i alguns estats d’Amèrica del nord s’hi van afegir.

Finalment, al 1973, l’Associació Nord Americana de Psiquiatria va esborrar del seu manual de diagnòstic, la homosexualitat com a malaltia. De totes maneres, la persecució i la discriminació no va acabar.


MÚSICA

Artísticament va ser un moviment molt prolífer arreu del món. Tenia un estil psicodèlic i la multiplicitat de colors inspirats en les drogues alucinògenes de l’època (LSD) i que es plasmava en la moda, les arts gràfiques i sobretot en la música: escoltaven rock psicodèlic i folk contestatari en cantants com Janis Joplin i en bandes com Love, Grateful Dead, Jefferson Airplane i Pink Floyd entre d’altres.


Festival de Woodstock:
Aquest festival es va celebrar al 1969 i va ser l’esdeveniment més emblemàtic del moviment Hippie. Va ser desafiant, innocent, optimista, tolerant i moltes coses més a la vegada. Va ser celebrat en una granja de l’estat de Nova York del 15 al 17 d’agost de 1969. Durant tres dies, a pesar de les pluges, el fang i les instal·lacions insuficients, més de 400.000 joves hi van participar.

Joan Baez; Crosby, Stills, Nash y Young; The Who; Janis Joplin; Jimi Hendrix; Sly and the Family Stone; Jefferson Airplane y Santana, són alguns dels músics que van actuar al festival que havia estat nombrat “tres dies de pau i amor”.
Estudiants, fumadors de marihuana, residents en comunes, professors i hippies, en general, van acudir a la cita que havia estat catalogada com “una reunió de totes les tribus”, creant una de les llegendes que quedaria viva per sempre en la cultura musical i roquera.

http://www.youtube.com/watch?v=TJ4QF45Vygw


Resum de les característiques que s’associaven als hippies:

• Roba de colors brillants, o, en el seu defecte, destenyides: camises, faldilles llargues, pantalons de campana... es van inspirar en estils de vestir no accidentals, com la roba india o africana, i van adoptar símbols com la flor o motius dels indis americans. Molts dels hippies es confeccionaven la seva pròpia roba, en protesta davant la cultura consumista.
• Els agradava tocar i composar música a les cases d’amics o en festes a l’aire lliure com al "Human Be-In" a la ciutat de San Francisco, california. Assistien a festivals com el de Woodstock al 1969. actualment, existeix l’anomenat “Burning Man festival”
• Amor lliure, exemplificat en el seu rebuig a la institució del matrimoni i el desenvolupament de la conducta sexual lliure de regulacions provinents de l’església o de l’estat, vistes com intromissions en la vida personal. Generalment, eren tolerants amb l’homosexualitat i la bisexualitat.
• Vida en comunes.
• Ús d’encens i recuperació dels valors naturals de les plantes.
• Ús de drogues com la marihuana, l’haixix, i al·lucinògens com l’LSD i la Psilocibina (extreta d’un bolet).

Els Punks

La paraula punk significa "brètol" en anglès. Els Punks van aparèixer a Gran Bretanya i Estats Units entre els anys seixanta i setanta.

IDEOLOGIA

El Punk és principalment una actitud. Com a moviment, es basa en l'honestedat provocadora i inconformista cap a tot allò que limiti la llibertat individual.

L'objectiu dels punks era expressar les classes socials deprimides i el descontentament amb la societat.

Revolucionaris, estan en contra de la violència policial, del racisme, del feixisme , de la religió, de la monarquia, de les marques, del capitalisme, del consumisme, de les multinacionals, del govern…

Són partidaris de l'anarquisme.

La filosofia punk pot resumir-se en:

-Do It yourself: "Fes-ho tu mateix", "fes-ho a la teva manera".

-Rebutja els dogmes, i no busquis una única veritat. Qüestiona tot el que està establert socialment.

ESTÈTICA

Els punks tenen una estètica transgressora. Molts dels motius estètics del Punk encara segueixen vigents com ara els pentinats ( cabells de punta i crestes pintades de colors cridaners).

Porten roba trencada i ajustada, pantalons "pitillo", agulles imperdibles, cadenes...

Acostumen a calçar botes militars. Segons el color dels cordons que porten poden voler expressar antirracisme, antifeixisme, anticapitalisme, etc.

MÚSICA

Entre els primers grups musicals representants del punk hi ha "The Ramones", de Nova York. Quan van fer la seva gira a Gran Bretanya, va fer que sorgissin grups de música com els Sex Pistols .

Una de les cançons més conegudes dels Sex Pistols és "Anarchy in the U.K."(http://www.youtube.com/watch?v=JQkActP-isE&feature=relatedature=related) , on parla de l'anarquisme i a la vegada fa una crítica i caricaturitza irònicament les pors del pensament anglès. L'anarquisme va ser des de molt aviat un tema d'interès per als punks.

Actualment, dues de les bandes més conegudesi comercials del Punk Rock són Green Day (http://www.youtube.com/watch?v=nOUnLiVEddI), que amb la cançó American Idiot fa una crítica de la societat americana. L'altre grup és Blink 182(http://www.youtube.com/watch?v=JhfQQxsA7nA&feature=related).

Membres de la banda Green Day

L'EMO

L'Emo o l'emocore ( emotional - hardcore ) és un gènere musical derivat de l'hardcore de finals dels 80, però generalment més lent i melodiós. També es caracteritza pel contingut de les lletres, de tall personal, en les quals abunda la introspecció i, moltes vegades, la poesia.
El gènere va ser influenciat per Sunny Day Real Estates, que li va donar el toc indie. Les bandes que el van fer popular els anys 90 van ser Braid, Mineral i The Get Up Kids. Avui dia, algunes dels grups més populars d'aquest estil són Dashboard Confessional, Sparta, Thursday, Silverstein i Taking Back Sunday.
Les bandes emo, en la seva recerca de l'autenticitat, tracten de no fer música purament comercial, ja que per a alguns adular d'aquesta manera un públic poc exigent a priori amb productes artificials o "envasats" els tornaria incapaços d'expressar emocions genuïnes. De fet, tant els concerts d'aquest tipus com els seus discos solen tenir preus relativament baixos comparats amb els d'altres grups/cantants. Gran part dels grups emo tan sols comercialitzen samarretes o altres productes per a guanyar diners.
Les primeres bandes emo van sorgir a mitjans dels anys 80 com a derivat de la música hardcore. Eren bandes que cercaven un estil nou, més creatiu, però sense deixar de costat les seves arrels, encara que més tard començarien a experimentar amb noves i diferents influències. Amb el temps, es va tornar un tipus de música molt peculiar; mentre que alguns van seguir la línia del post-hardcore, altres bandes van optar per un so que podria anomenar-se pop-punk, una miqueta més tranquil i apegalós. D'aquesta manera van aconseguir atraure no sols al públic punk sinó també a un altre tipus d'aficionats a la música tal vegada menys autodestructius.


INDIE
La música indie (abreviació d' independent en anglès) és qualsevol dels diversos gèneres, panorames, subcultures i atributs estilístics i culturals, caracteritzats per una independència dels corrents musicals més estesos (real o percebuda), com ara el pop comercial, amb un enfoc autònom i un cert nivell de plantejament: - fes-ho tu mateix.



SCREAMO
El Screamo és un subgènere del Emo i del Hardcore punk. La paraula screamo ve de Scream emo (crit, en anglès). Consisteix bàsicament en una fusió de hardcore caòtic carregat de lletres que tracten temes principalment existencialistes, així com amb gran càrrega tant emocional com intel·lectual. Es caracteritza principalment per vocals o crits forts moltes vegades violents i dramàtics. Les característiques principals del Screamo son en canvi que amb el hardcore les cançons i els crits son més lents i duren més i tendeixin a cridar més agut.

Els Mods

El moviment mod ( de l'anglès modernisme ) va ser un moviment musical i cultura] basat en la moda i la música que es va desenvolupar a Londres, Regne Unit a la fi de la dècada de 1950 i que va arribar la seva decaiguda durant la primera meitat de la dècada de 1960. Els seguidors d'aquest corrent van ser coneguts com mods, i es localitzaven sobretot en el sud d'Anglaterra, encara que també eren nombrosos en certes ciutats del nord. Els elements més significatius són música, moda i scooters.



Com va sorgir el moviment mod

El moviment mod va sorgir al Regne Unit al 1958 promogut per joves d'entre 15 i 23 anys amb relacions familiars amb el negoci de la sastrería. Aquests mods primigenis eren de classe mitja i mostraven interès per les noves modes que arribaven del continent, tals com els vestits entallats italians, i estils musicals negres nord-americans, com el modern jazz i el rhythm and blues. Està molt extesa la creença que tant els mods com els seus rivals els rockers van sorgir a partir dels Teddy boys, una subcultura que va florir a Anglaterra en els 1950s. Els Teddy boys estaven influïts pel rock n' roll nord-americà.

Els mods acostumaben a anar a clubs on podien escoltar la seva música, lluir la seva indumentària i mostrar nous passos de ball davant altres mods, mentre que pel dia desenvolupaven treballs com empleats d'oficina o depenents. Per a poder mantenir aquest ritme de vida frenètic, recorrien freqüentment al consum de anfetamines.

Música

Segons es va anar desarrollant aquest estil de vida es va anar extenent i també van anar extenent els seus gustos musicals amés del jazz, l'R&B, adoptant el soul i l'ska jamaicà. També van sorgir nous estils de musica com el Beat i l'R&B britànic com els The Who, The Animals i els Small Faces.


Scooter

El seu vehicle habitual era la scooter, típicament Lambretta o Vespa. La principal raó de l'ús de la scooter radicava que el transport públic deixava d'operar relativament primerenc i les scooters eren més barates que els cotxes. Després que s'instituís una llei exigint, almenys, un mirall retrovisor en cada moto, els mods van afegir quantitats ingents d'ells als seus vehicles - sent habitual fins i tot dur més de 10 - com una forma de burla cap a la nova llei. Aquests adorns van ser típics durant els anys 1963 i 1964, encara que es va retornar a una estètica més senzilla i minimalista posteriorment.

Indumentària

Els nois, Camises , polos , jerseis de coll, jerseis de coll de cigne, de coll rodó. Camises i polos entallats i estil 1960s de marques com Ben Sherman i Fred Perry. Destacava la parka del exèrcit americà, la harrington i la monkey i de pantalons Sta-Prest, hipsters, Levi's 501, entallatss. Moltes vegades fets a mida.

Les noies, niquis italians de nylon, jaquetes de cuero i faldes rectes.

Quadrophenia

Quadrophenia és una película britànica de 1979 basada en l'òpera rock de 1973 Quadrophenia per The Who. Intenta explicar la vida d'un mod (Jimmy) i sobretot les baralles entre mods i rockers.
http://www.youtube.com/watch?v=d_f2x_CMLds

Els skinheads

Formen una subcultura originada al Regne Unit a la fi dels anys seixanta. Descendents dels moviment mod i influenciats pels joves americans que havien immigrat al Regne Unit, els rude-boys. Contràriament a la creença popular, el moviment skinhead no és un moviment racista o d'extrema dreta. Els seus origens són obrers i més aviat apolítics i multiracials. Tot i que ha anat evolucionant al llarg dels anys, l'essència d'aquest moviment és el d'una subcultura obrera de carrer, centrada bàsicament en la música, l'alcohol, la violència i l'orgull proletari. Així i tot, en l'actualitat hi ha un gran dúmero de skins amb diverses orientacions nacionalistes.

Música
A finals dels anys 70 van sorgir dues onades de música skinhead. L'ska Two-Tone, va respresentar una evolució de l'ska dels seixanta tornant-se més ràpid, amb un so més aspre i una atmosfera més de carrer. L'ska Two-Tone va comptar amb una presència molt més considerable de músics blancs, més que res anglesos. Els grups més representatius d'aquest estiol són The Specials, The Selecter, The Beat, Madness i Bad Manners. També destaquen els grups catalans Inadaptats, Opció K-95, Pilseners i Suburban Rebels.

Roba
L'estètica ha cambiat poc, els skins segeueixen portant les mateixes marques de roba. També porten botes militars, gairebé sempre amb cordons blancs, o sabates negres(Nike,Adidas etc...). Davant de tot, segueixen portant el cap rapat i els panatlons arromangats.Tot i així, avui molts d'ells en comptes de portar parxes i símbols "Característics", ho han cambiat per arracades o pins.


Pel·lícules i cançons
Trailer d'American History x de Tony Kaye. Actitud d'un skin amb una ideologia neonazi
http://www.youtube.com/watch?v=jXaZENPQrsw

Trailer de Diario de un skin de Jacob Rispa
http://www.youtube.com/watch?v=CC4CPzGtFm0

Inadaptats-Febre
http://www.youtube.com/watch?v=zLOVsCMTLh8

The Specials- Too much too young
http://www.youtube.com/watch?v=nxHcx7FO8nI

B-BOYS

Els coneguts com a B-boys, són aquelles persones que ballen l’anomenat “Break-dance”, un estil de ball pertanyen al hip-hop, i que va aparèixer a les cultures afroamericanes i latinoamericanes dels barris de Nova York.

El Break-dance, abans, es feia servir per fer exhibicions de balls per torns i la banda guanyadora era aquella que demostrava més habilitat i que aconseguia ridiculitzar a l’altre banda. Abans només era un ball de peu, sense baixar al terra, però avui en dia els passos, també es fan per terra.

El Breakdance és un tipus de ball que suposava un indubtable repte i la necessitat d'un control i domini absolut de les diferents parts del cos. Una posada en escena que representava COMANDAMENT, PODER i LLIBERTAT, SENSE REGLES NI BARRERES.

Vegeu aquest enllaç per mirar com ballen :
http://www.youtube.com/watch?v=2apGZd3E65Y

La música que ballen és l’anomenada “funk”, “rap”, “blues” i “DJing”.

Generalment van vestits amb una vestimenta de pantalons amples i samarreta ample o samarreta sense mànigues ajustada.

subcultura

Una subcultura és una sèrie de codis que segueix un grup de persones que s'identifiquen com a grup dins de la cultura dominant. No té per què seguir els valors culturals dominants. Tampoc tenen per què questionar-los. En aquest cas estariem parlant de contracultura.

Les tribus urbanes són un exemple de subcultura dins d'una societat. N'hi han de moltes classes: punk, rocker, B-boys, emos... cadascuna d'elles defensa uns valors i se sent identificada amb una forma de vestir pròpia i una música específica.

anomia

Durkheim va establir el concepte d'anomia:

L'anomia (del grec "a" -no- i "nomos" - llei) és un estat amb una confusió social sobre les lleis acceptades. La pluralitat de normes existents i un cert relativisme provoca que la guia moral desaparegui i que qualsevol pauta de conducta sigui considera com a vàlida, de manera que es produeix una desorientació en les persones sobre quins criteris han d'usar per decidir què fer. No s'ha de confondre amb l'anarquia o el caos (absència de normes) perquè pot existir un corpus de lleis molt ampli, només que incoherent i no sancionat per l'acceptació popular.

L'individu es troba davant d'unes normes oposades i contradictories i no sap per quina decidir-se. És un estat de patologia social.

Algun exemple d'anomia podria ser el que es mostra en la pel·lícula de "Tiempos modernos" de Charlie Chaplin. Aquí hi ha l'enllaç:

http://www.youtube.com/watch?v=-YO86Bepf5Y

El terme anomia es refereix a les societats modernes perquè considera que l'home es troba en una situació desnaturalitzada. Un altre exemple podria ser la forma de vida dels miners en la pel·lícula: "Que verde era mi valle" de John Ford.

http://www.youtube.com/watch?v=CHsbONCdr9o