George H. Mead (1863-1931), filòsof pragmàtic, sociòleg i psicòleg social estatunidenc.
Mead, de formació filosòfica, va ensenyar a la Universitat de Chicago la disciplina de la quan és considerat fundador, la psicologia social. Amb influències de la teoria evolutiva i la naturalesa social de l'experiència i de la conducta, va recalcar l'emersió del jo i de la ment dins de l'ordre social i en el marc del simbolisme lingüístic que fan servir les persones per comunicar-se (interaccionisme simbòlic).
A partir de la crítica al conductisme de J. B. Watson va denominar el seu propi corrent com a conductisme social. Pensava que el jo sorgeix per un procés social en el qual l'organisme es cohibeix. Aquesta timidesa és el resultat de la interacció de l'organisme amb el seu ambient, incloent la comunicació amb altres organismes.
El gest verbal és el mecanisme a través del com es verifica aquesta evolució. Però per a ell també la ment és un producte social. La ment, o la intel·ligència, és un instrument desenvolupat per l'individu per "fer possible la solució racional dels problemes".
Durant la seva vida només va publicar articles. Els seus llibres van ser editats a partir de manuscrits i de les anotacions dels seus alumnes. Les seves principals obres són La filosofia del present (1932), Esperit, persona i societat des del punt de vista d'un conductista social (1934) i La filosofia de l'acte (1938).
No hay comentarios:
Publicar un comentario