George Herbert Mead

George H. Mead (1863-1931), filòsof pragmàtic, sociòleg i psicòleg social estatunidenc.

Mead, de formació filosòfica, va ensenyar a la Universitat de Chicago la disciplina de la quan és considerat fundador, la psicologia social. Amb influències de la teoria evolutiva i la naturalesa social de l'experiència i de la conducta, va recalcar l'emersió del jo i de la ment dins de l'ordre social i en el marc del simbolisme lingüístic que fan servir les persones per comunicar-se (interaccionisme simbòlic).

A partir de la crítica al conductisme de J. B. Watson va denominar el seu propi corrent com a conductisme social. Pensava que el jo sorgeix per un procés social en el qual l'organisme es cohibeix. Aquesta timidesa és el resultat de la interacció de l'organisme amb el seu ambient, incloent la comunicació amb altres organismes.

El gest verbal és el mecanisme a través del com es verifica aquesta evolució. Però per a ell també la ment és un producte social. La ment, o la intel·ligència, és un instrument desenvolupat per l'individu per "fer possible la solució racional dels problemes".

Durant la seva vida només va publicar articles. Els seus llibres van ser editats a partir de manuscrits i de les anotacions dels seus alumnes. Les seves principals obres són La filosofia del present (1932), Esperit, persona i societat des del punt de vista d'un conductista social (1934) i La filosofia de l'acte (1938).

Theodor Adorno

Theodor Adorno va néixer l’11 de setembre de 1903 a Fráncfort (Alemanya). Va ser un filòsof alemany. Va tractar els temes de sociologia, filosofia, psicologia i música, estudiats en la universitat Johann Wolfgang Goethe de Fráncfort del Meno.

Les seves obres més importants van ser dos:

-La dialèctica de la il·lustració:publicació que intentava expressava que “ el que ens havíem proposat no era ni més ni menys que comprendre per què la humanitat, en lloc d’entrar en un estat veritablement humà, s’enfonsa en un nou gènere de barbàrie”.

-La dialèctica negativa: creia que el moviment dialèctic del pensament no s’acabava en una síntesi superior del contrari, sinó que deixava les contradiccions com a mostra de les contradiccions reals en la realitat.

Adorno creia que el pensament havia de esta basat en alguna cosa, això va fer que s’eliminés el pensament abstracte.

Jürgen Habermas

Jürgen Habermas, va nèixer a Düsseldorf, 18 de juny de 1929 és un filòsof i sociòleg alemany, conegut sobretot pels seus treballs en filosofia pràctica (ètica, filosofia política i del dret). Habermas és el membre més eminent de la segona generació de l'Escola de Frankfurt i un dels exponents de la Teoria crítica desenvolupada a l'Institut d'Investigació Social de Frankfurt. El 1954, va defensar a la Universitat de Bonn seva tesi doctoral sobre el tema «El Absolut i la història: de les discrepàncies en el pensament de Schelling», que encara avui en dia es manté inèdita

Al 1953, va publicar el seu primer article: una Introducció a la metafísica, que va titular significativament «Pensar amb Heidegger contra Heidegger, article que li va proporcionar una certa notorietat.
Entre 1964 i 1971 va exercir com a catedràtic a la Universitat de Frankfurt, convertint-se en un dels principals representants de la segona generació de la Teoria Crítica. El 1968 va publicar.
Del 1971 al 1983 va ser director a l'Institut Max Planck per a la «investigació de les condicions de vida del món tècnic-científic». El 1983 va tornar a la Universitat de Frankfurt com a catedràtic de filosofia i sociologia, on va romandre fins a la seva jubilació el 1994. El 2001 va obtenir el Premi de la Pau que concedeixen els llibreters alemanys i el 2003, el Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials.
És doctor honoris per les universitats de Jerusalem, Buenos Aires, Hamburg, la New School for Social Research de Nova York,etc. i membre de l'Acadèmia Alemanya de la Llengua i la Poesia.

Salvador Cardús i Ros

Salvador Cardús i Ros neix a Terrassa (Vallès Occidental) l’any 1954. És llicenciat en Ciències Econòmiques (1976) i Doctor en Ciències Econòmiques (1981) per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat Fellow Visiting del Fitzwilliam College de la Universitat de Cambridge el 1993 I Visiting Research de l’Institute for European Studies de la Universitat de Cornell (EUA) el

2005 I del Queen Mary College a la Universitat de Londres el 2006. És Professor Titular de Sociologia a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Imparteix cursos d’Epistemologia i Sociologia de la Comunicació. Actualment és el degà de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia.

Com a investigador ha treballat en el camp de La sociologia de la religió i de la cultura, l’anàlisi dels mitjans de comunicació i també de les identitats nacionals. El seu darrer treball de Recerca ha estat sobre el model català d’integració, Els catalans del segle XX, per encàrrec de l’Institut Europeu de la Mediterrània (2003--‐2005).

Les primeres publicacions foren l’estudi sobre el suïcidi, Plegar de viure (1981) i el llibre Les enquestes a la joventut de Catalunya (1984), Tots dos sota el mestratge del Dr. Joan Estruch. Entre d’altres, té publicats Saber El temps. El Calendari i la seva significació a la societat moderna (1985) I Política De paper. Premsa I poder a Catalunya 1981--‐1992 (1995). El Llibre de més èxit (25.000 Exemplars venuts) és El desconcert De l’educació (2000), publicat dins la col∙elecció d’assaig Obertures Que dirigeix per a Edicions La Campana, Traduït a l’espanyol (2001 I 2007). També ha publicat Estalvi, Ciutat i progrés (2001) I l’Informe Propostes d’intervenció per a la conciliació d’horaris familiars, escolars I laborals (2003), Que ha estat completat amb l’edició del CD Interactiu Amb temps. Pistes Per aconseguir un bon ordre horari. Cal afegir‐hi Ben educats (2003), que Ja és a la seva quarta edició. També ha publicat Els terrassencs del segle XX. Immigració, identitat i canvi (2005). És el director de l’Anuari de l’opinió publicada des de 2002.

Escrit per Anna Jové Monné

Max Weber

Max Weber neix a Erfurt, Alemanya, el 1864. Fill d’un prominent polític i d’una calvinista moderada, començà des de petit a desenvolupar interessos intel·lectuals i s’interessà per la Història. Ja als 14 anys ostentava coneixements sobre escriptors clàssics, i quan entrà a la universitat, posseïa un extensos coneixements sobre Goethe, Spinoza, Kant i Schoppenhauer. Així, el 1882, ingressà a la Universitat de Heidelberg com a estudiant de dret, tot i que paral·lelament, prenia classes d’economia i història medieval i llegia tractats teològics.

Començà, més endavant, la seva carrera com a professor i s’interessà per temes de política social. Realitzà un estudi sobre la “Qüestió Polonesa”, que tractava la immigració de camperols polonesos cap a Alemanya i la migració de camperols alemanys cap a les ciutats. Aquest estudi fou reconegut i elogiat i posà les bases de la reputació de Weber com a especialista en economia agrària.

Des de 1893 fou catedràtic a diverses universitats alemanyes, a excepció del període entre 1899 i 1906, quan es va retirar de la docència per dedicar-se a la investigació. El 1909 fundà l’Associació Sociològica Alemanya. Fou un gran renovador en aquest camp, sobre tot en el que pertoca la metodologia de les ciències socials. Considerava que aquestes no seguien les mateixes pautes que les ciències empíriques, i que, per tant, s’havien d’emprar uns mètodes distints per examinar qüestions relacionades amb aquestes ciències socials. Weber fonamentà així els mètodes de treball de la sociologia moderna.

La seva primera obra fruit d’aquestes reflexions va ser “L’ètica del protestant i l’esperit del capitalisme” (1905), on explicava les raons per les quals l’ètica protestant havia afavorit el creixement econòmic en front dels països catòlics.

Weber s’esforçà per entendre els diversos factors que conflueixen en crear una estructura social, donant especial importància als elements culturals i les mentalitats col·lectives al llarg de la història. Suposava així un contrapunt a les idees de Marx i Engels, que consideraren l’economia com a principal factor constituent d’una societat.

Posteriorment, participà en la redacció de la Constitució de la Weimarer Republik, i morí poc després l’any 1920.

Escrit per Nicolas Lepke Baroni

Herbert Marcuse

Nascut a Berlín el 19 de juliol de 1898 i mort a la mateixa ciutat el 29 de juliol de 1979 va ser un sociòleg i filòsof. Els seus pensaments procedien de Freud i Karl Marx. No va ser fins al 1920 quan es va interessar per la sociologia i va rebre influencies de Max Weber. Va participar en les edicions crítiques del marxisme fet que va provocar que anés publicant diferents assajos i també va participar com a col·laborador d’algunes revistes. La seva crítica envers els pensaments de Marx va ser la clau per definir el seu pensament al conèixer a Horkheimer i per tant va asumir que era horkeimerià, que consisiteix a una crítica de la societat. Va fer un seguit de investigacions per tal de poder definir i diferenciar el que és teoria i el que és praxis. A causa del moviment nazi va haver d’emigara cap a Nova York passant per Ginebra on va investigar i fer diferents estudis sobre la Unió Sobiètica. A Estats Units va fer de professor. Durant aquest període de temps no va acabar la relació amb Europa, ja que hi anava de tant en tant. Va fer una revisió crítica del marxisme i del concepte de revolució. També va fer una crítica a la civilització com a represió, això ho va poder fer gràcies als seus estudis que tenia sobre Freud. La seva fama la va aconseguir mitjançant un llibre anomenat L'home unidimensional (1964). En aquest llibre fa un discurs molt crític de la nova dreta i del moviment estudiantil.

Com a conclusió de les idees de Marcuse, podem dir que pensava que la societat de consum està esclavitzada per la tècnica. Proposa, doncs, la ruptura del sistema tecnològic repressiu i la utilització de la raó per fer de la tècnica un instrument alliberador de les necessitats humanes i de les relacions socials dels individus dins de la societat.

Alguns dels llibres més importants que va fer són:

L'ontologia de Hegel (1932)

Raó i revolució (1941)

Eros i civilització (1968)

Cultura i societat (1965)

Idees per a una teoria crítica de la societat (1969)

La permanència de l'art (1978)

Font: http://www.biografiasyvidas.com/biografia/m/marcuse.htm

C.Mright Mills

C.Wright Mills


Sociòleg que va néixer a Waco, (Texas) el 28 agost 1916 i va morir el 20 de març del 1962. Durant la seva vida va cursar estudis de sociologia a la Universitat de Wisconsin, on es va graduar com a doctor en aquesta disciplina. Impartir classes a la Universitat de Maryland i en la de Columbia, Nova York.
Mills va pertànyer a la generació de sociòlegs que van estudiar diversos aspectes de la societat contemporània amb la finalitat de subratllar i analitzar, de forma crítica, els seus defectes. És el cas també dels sociòlegs nord-americans Thornstein Veblen i David Riesman. Segons Mills, la societat contemporània nord-americana reflecteix un 'desassossec moral', conseqüència de la 'immoralitat superior' patent en les seves normes i estructures. Mills pensa que el problema rau en el fracàs de les dues ideologies bàsiques de l'Occident modern, el liberalisme i el marxisme, per explicar el canvi social, així com en el fracàs del poder dels intel.lectuals, ja que hi ha una gran diferència entre les possibilitats d'acció de les masses i les de l'elit intel.lectual.
Algunes de les seves obres van ser:
"El Collar Blanc: és el seu treball de 1951. Afirma que la burocràcia ha sobrepassat al treballador urbà, traient-li tota independència i convertint-lo en una mena de robot que és oprimit però es manté feliç. Aquest obté un sou, s'alínea al món a causa de la seva incapacitat de afectar o canviar-lo.
"El poder de l'elit" (1956). Descriu les relacions entre la política, els militars i l'elit econòmica, subratllant que aquestes persones tenen un punt de vista comú sobre el món:
La Metafísica Militar: Una definició militar de la realitat.
Posseeixen Identitat de classe: Es reconeixen com a superiors i separats de la resta de la societat.
Tenen Mesures d'Intercanvi: Es mouen entre les tres estructures institucionals i romanen interposades directament
Procés de socialització: es socialitzen amb nous membres basant-se en què tant ells imietan socialment a aquestes elits.
"La Imaginació Sociològica" (1959. Descriu una estructura mental, en fer una sociologia capaç de connectar experiències individuals i relacions socials. Els tres components que la formen són:
1-Història: com una societat arriba a formar-se i canviar, i com la història la forma.
2-Biografia: la naturalesa humana en una societat, quin tipus de persona viu en una societat en particular.
3-Estructura Social: com els diversos ordres institucionals operen en una societat; quines són dominants; com s'uneixen i com han d'estar canviant.
La imaginació sociològica atorga a qui la tingui l'habilitat de mirar a través del seu entorn i personalitat per captar estructures socials i una relació entre la història, la biografia i les estructures socials.
"" Escolta Yankee ": la Revolució a Cuba (1960). Tot i que era ja un autor reconegut entre professors i estudiants, un text seu aparegut el 1960 li donaria una sorprenent notorietat empenyent a un debat que el embolicaria fins aquell març trist. Era un text sobre Cuba. A l'illa havia vingut Mills a l'estiu de 1960. Volia estudiar a la Revolució cubana i per a això, abans d'emprendre el viatge va llegir com va poder sobre el tema, va anotar els seus interrogants i dubtes, es va preparar intensament. Aquí conversar llargues hores, i en diverses ocasions, amb Fidel i amb el Che, va parlar amb tot el cubà va trobar, àvid per comprendre la realitat d'aquest país i la seva naixent Revolució.

Filosofia i pensament

Aquí adjunto un enllaç que pot ser del vostre interés per tal d'estudiar autors  i corrents relacionades amb la sociologia.
http://www.alcoberro.info/planes/socio0.html