Jürgen Habermas

Jürgen Habermas, va nèixer a Düsseldorf, 18 de juny de 1929 és un filòsof i sociòleg alemany, conegut sobretot pels seus treballs en filosofia pràctica (ètica, filosofia política i del dret). Habermas és el membre més eminent de la segona generació de l'Escola de Frankfurt i un dels exponents de la Teoria crítica desenvolupada a l'Institut d'Investigació Social de Frankfurt. El 1954, va defensar a la Universitat de Bonn seva tesi doctoral sobre el tema «El Absolut i la història: de les discrepàncies en el pensament de Schelling», que encara avui en dia es manté inèdita

Al 1953, va publicar el seu primer article: una Introducció a la metafísica, que va titular significativament «Pensar amb Heidegger contra Heidegger, article que li va proporcionar una certa notorietat.
Entre 1964 i 1971 va exercir com a catedràtic a la Universitat de Frankfurt, convertint-se en un dels principals representants de la segona generació de la Teoria Crítica. El 1968 va publicar.
Del 1971 al 1983 va ser director a l'Institut Max Planck per a la «investigació de les condicions de vida del món tècnic-científic». El 1983 va tornar a la Universitat de Frankfurt com a catedràtic de filosofia i sociologia, on va romandre fins a la seva jubilació el 1994. El 2001 va obtenir el Premi de la Pau que concedeixen els llibreters alemanys i el 2003, el Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials.
És doctor honoris per les universitats de Jerusalem, Buenos Aires, Hamburg, la New School for Social Research de Nova York,etc. i membre de l'Acadèmia Alemanya de la Llengua i la Poesia.