KARL HEINRICH MARX

Va néixer a Trèveris, Alemanya, el 5 de maig de 1818) i va morir el 14 de març de 1883 a Londres.


Karl Marx va ser un intel•lectual i militant comunista alemany d'origen jueu. En la seva vasta i influent obra, es va incloure en els camps de la filosofia, la història, la sociologia i l'economia. Al costat de Friedrich Engels, és el pare del socialisme científic. Els seus escrits més coneguts són el Manifest del Partit Comunista (en autoria amb Engels) i el llibre El Capital.

Va ser un gran pensador socialista i activista revolucionari. Karl Marx procedia d'una família jueva de classe mitjana (el seu pare era un advocat convertit recentment al luteranisme). Va estudiar a les universitats de Bonn, Berlín i Jena, doctorant-se en Filosofia per aquesta última en 1841.

Karl Marx es mostrava crític de tota la filosofia anterior per considerar-la merament especulativa, teòrica i desvinculada de la realitat. Ell no pretenia construir un altre sistema, una altra escola filosòfica, el seu objectiu no era teòric sinó pràctic: transformar la realitat. La seva era una filosofia de la praxi, de l'acció.

El seu pensament es nodria fonamentalment del de Hegel, de qui va prendre el mètode dialèctic, i de Feuerbach, de qui va heretar el materialisme.


                                                                               Marina Fernández

ROBERT MERTON

Pare de la teoria de les funcions manifestes i latents, i autor d'obres com “L'anàlisi estructural en la Sociologia” , Merton és un dels clàssics de l'escola nord-americana d'aquesta disciplina. També va ser important la seva tasca en el camp de la sociologia de la Ciència.

Prenen com a objecte d'estudi, les relacions sexuals d'interdependència sociocultural, les estructures, els processos i les conductes socials. Estan orientades al conjunt de la societat o dirigides a l'àmbit de problemes i objectes de la convivència sociocultural.

Teoria funcional-estructuralista:

És un dels pares de l'escola estructural-funcionalista. Per Merton, la societat és un sistema que està constituït per una estructura erotica que roman en el temps, sent un sistema un conjunt d'elements interdependents, en equilibri i que tenen la possibilitat de créixer. Per aquest motiu, a la teoria la hi ha denominat sistémica.

Tipus de funcions.

Funcions manifestes:

Les funcions manifestes són aquelles que presenten conseqüències objectives per a la societat (o qualsevol de les seves parts), recognoscibles i desitjades per les persones o grups implicats.

Funcions latents:

Les funcions latents són aquelles que contribueixen a l'adaptació social o a altres objectius però, simultàniament, no són desitjades o reconegudes per la societat o el grup.

SALVADOR GINER

Salvador Giner és doctor per la Universitat de Chicago i té estudis de postgrau a la Universitat de Colònia. L'any 1989 va obtenir la càtedra de Sociologia per la Universitat de Barcelona.


Membre de l'Institut d'Estudis Catalans ha estat cofundador i president de l`Associació Catalana de Sociologia filial de l’IEC. Cofundador de l'Associació Europea de Sociologia. Ha estat director i professor de la Secció de Ciències Socials de la Universitat Catalana d'Estiu Director i fundador de l'Institut d'Estudis Socials Avançats (CSIC).

És redactor i assessor de la Gran Enciclopèdia Catalana i de múltiples publicacions a nivell nacional i internacional.

Director de la darrera Enquesta metropolitana de la regió de Barcelona i del darrer informe de la recerca en ciències socials (IEC). Director, editor o membre del consell de redacció o assessor (en diversos períodes) de diverses revistes internacionals de ciència social.

La Generalitat de Catalunya li va atorgar l’any 1995 la Creu de Sant Jordi.

Idees:

Tan extens com el seu currículum és la seva obra. Són nombroses les publicacions que ha realitzat així com els seminaris i conferències que ha impartit al llarg i ample de tot l’obre. És professor de visitant a moltes universitats, tant espanyoles com estrangeres i les seves publicacions han influït decisivament el pensament sociològic actual.



Alguna de les obres més importants:



• Història del pensament social (1967),

• Sociologia (1968).

• El progrés de la consciència sociològica (1971).

• L'estructura social de Catalunya (1980, ampliada en 1984).

• Història del pensament social (1967), que és el primer diccionari de sociologia en espanyol. És el manual més utilitzat i estès a les universitats espanyoles.











Marina Vilalta Armesto

George Herbert Mead

George H. Mead (1863-1931), filòsof pragmàtic, sociòleg i psicòleg social estatunidenc.

Mead, de formació filosòfica, va ensenyar a la Universitat de Chicago la disciplina de la quan és considerat fundador, la psicologia social. Amb influències de la teoria evolutiva i la naturalesa social de l'experiència i de la conducta, va recalcar l'emersió del jo i de la ment dins de l'ordre social i en el marc del simbolisme lingüístic que fan servir les persones per comunicar-se (interaccionisme simbòlic).

A partir de la crítica al conductisme de J. B. Watson va denominar el seu propi corrent com a conductisme social. Pensava que el jo sorgeix per un procés social en el qual l'organisme es cohibeix. Aquesta timidesa és el resultat de la interacció de l'organisme amb el seu ambient, incloent la comunicació amb altres organismes.

El gest verbal és el mecanisme a través del com es verifica aquesta evolució. Però per a ell també la ment és un producte social. La ment, o la intel·ligència, és un instrument desenvolupat per l'individu per "fer possible la solució racional dels problemes".

Durant la seva vida només va publicar articles. Els seus llibres van ser editats a partir de manuscrits i de les anotacions dels seus alumnes. Les seves principals obres són La filosofia del present (1932), Esperit, persona i societat des del punt de vista d'un conductista social (1934) i La filosofia de l'acte (1938).

Theodor Adorno

Theodor Adorno va néixer l’11 de setembre de 1903 a Fráncfort (Alemanya). Va ser un filòsof alemany. Va tractar els temes de sociologia, filosofia, psicologia i música, estudiats en la universitat Johann Wolfgang Goethe de Fráncfort del Meno.

Les seves obres més importants van ser dos:

-La dialèctica de la il·lustració:publicació que intentava expressava que “ el que ens havíem proposat no era ni més ni menys que comprendre per què la humanitat, en lloc d’entrar en un estat veritablement humà, s’enfonsa en un nou gènere de barbàrie”.

-La dialèctica negativa: creia que el moviment dialèctic del pensament no s’acabava en una síntesi superior del contrari, sinó que deixava les contradiccions com a mostra de les contradiccions reals en la realitat.

Adorno creia que el pensament havia de esta basat en alguna cosa, això va fer que s’eliminés el pensament abstracte.

Jürgen Habermas

Jürgen Habermas, va nèixer a Düsseldorf, 18 de juny de 1929 és un filòsof i sociòleg alemany, conegut sobretot pels seus treballs en filosofia pràctica (ètica, filosofia política i del dret). Habermas és el membre més eminent de la segona generació de l'Escola de Frankfurt i un dels exponents de la Teoria crítica desenvolupada a l'Institut d'Investigació Social de Frankfurt. El 1954, va defensar a la Universitat de Bonn seva tesi doctoral sobre el tema «El Absolut i la història: de les discrepàncies en el pensament de Schelling», que encara avui en dia es manté inèdita

Al 1953, va publicar el seu primer article: una Introducció a la metafísica, que va titular significativament «Pensar amb Heidegger contra Heidegger, article que li va proporcionar una certa notorietat.
Entre 1964 i 1971 va exercir com a catedràtic a la Universitat de Frankfurt, convertint-se en un dels principals representants de la segona generació de la Teoria Crítica. El 1968 va publicar.
Del 1971 al 1983 va ser director a l'Institut Max Planck per a la «investigació de les condicions de vida del món tècnic-científic». El 1983 va tornar a la Universitat de Frankfurt com a catedràtic de filosofia i sociologia, on va romandre fins a la seva jubilació el 1994. El 2001 va obtenir el Premi de la Pau que concedeixen els llibreters alemanys i el 2003, el Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials.
És doctor honoris per les universitats de Jerusalem, Buenos Aires, Hamburg, la New School for Social Research de Nova York,etc. i membre de l'Acadèmia Alemanya de la Llengua i la Poesia.

Salvador Cardús i Ros

Salvador Cardús i Ros neix a Terrassa (Vallès Occidental) l’any 1954. És llicenciat en Ciències Econòmiques (1976) i Doctor en Ciències Econòmiques (1981) per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat Fellow Visiting del Fitzwilliam College de la Universitat de Cambridge el 1993 I Visiting Research de l’Institute for European Studies de la Universitat de Cornell (EUA) el

2005 I del Queen Mary College a la Universitat de Londres el 2006. És Professor Titular de Sociologia a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Imparteix cursos d’Epistemologia i Sociologia de la Comunicació. Actualment és el degà de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia.

Com a investigador ha treballat en el camp de La sociologia de la religió i de la cultura, l’anàlisi dels mitjans de comunicació i també de les identitats nacionals. El seu darrer treball de Recerca ha estat sobre el model català d’integració, Els catalans del segle XX, per encàrrec de l’Institut Europeu de la Mediterrània (2003--‐2005).

Les primeres publicacions foren l’estudi sobre el suïcidi, Plegar de viure (1981) i el llibre Les enquestes a la joventut de Catalunya (1984), Tots dos sota el mestratge del Dr. Joan Estruch. Entre d’altres, té publicats Saber El temps. El Calendari i la seva significació a la societat moderna (1985) I Política De paper. Premsa I poder a Catalunya 1981--‐1992 (1995). El Llibre de més èxit (25.000 Exemplars venuts) és El desconcert De l’educació (2000), publicat dins la col∙elecció d’assaig Obertures Que dirigeix per a Edicions La Campana, Traduït a l’espanyol (2001 I 2007). També ha publicat Estalvi, Ciutat i progrés (2001) I l’Informe Propostes d’intervenció per a la conciliació d’horaris familiars, escolars I laborals (2003), Que ha estat completat amb l’edició del CD Interactiu Amb temps. Pistes Per aconseguir un bon ordre horari. Cal afegir‐hi Ben educats (2003), que Ja és a la seva quarta edició. També ha publicat Els terrassencs del segle XX. Immigració, identitat i canvi (2005). És el director de l’Anuari de l’opinió publicada des de 2002.

Escrit per Anna Jové Monné