jueves, 28 de octubre de 2010

Max Weber


Max Weber neix a Erfurt, Alemanya, el 1864. Fill d’un prominent polític i d’una calvinista moderada, començà des de petit a desenvolupar interessos intel·lectuals i s’interessà per la Història. Ja als 14 anys ostentava coneixements sobre escriptors clàssics, i quan entrà a la universitat, posseïa un extensos coneixements sobre Goethe, Spinoza, Kant i Schoppenhauer. Així, el 1882, ingressà a la Universitat de Heidelberg com a estudiant de dret, tot i que paral·lelament, prenia classes d’economia i història medieval i llegia tractats teològics.

Començà, més endavant, la seva carrera com a professor i s’interessà per temes de política social. Realitzà un estudi sobre la “Qüestió Polonesa”, que tractava la immigració de camperols polonesos cap a Alemanya i la migració de camperols alemanys cap a les ciutats. Aquest estudi fou reconegut i elogiat i posà les bases de la reputació de Weber com a especialista en economia agrària.

Des de 1893 fou catedràtic a diverses universitats alemanyes, a excepció del període entre 1899 i 1906, quan es va retirar de la docència per dedicar-se a la investigació. El 1909 fundà l’Associació Sociològica Alemanya. Fou un gran renovador en aquest camp, sobre tot en el que pertoca la metodologia de les ciències socials. Considerava que aquestes no seguien les mateixes pautes que les ciències empíriques, i que, per tant, s’havien d’emprar uns mètodes distints per examinar qüestions relacionades amb aquestes ciències socials. Weber fonamentà així els mètodes de treball de la sociologia moderna.

La seva primera obra fruit d’aquestes reflexions va ser “L’ètica del protestant i l’esperit del capitalisme” (1905), on explicava les raons per les quals l’ètica protestant havia afavorit el creixement econòmic en front dels països catòlics.

Weber s’esforçà per entendre els diversos factors que conflueixen en crear una estructura social, donant especial importància als elements culturals i les mentalitats col·lectives al llarg de la història. Suposava així un contrapunt a les idees de Marx i Engels, que consideraren l’economia com a principal factor constituent d’una societat.

Posteriorment, participà en la redacció de la Constitució de la Weimarer Republik, i morí poc després l’any 1920.

Escrit per Nicolas Lepke Baroni

Herbert Marcuse

Nascut a Berlín el 19 de juliol de 1898 i mort a la mateixa ciutat el 29 de juliol de 1979 va ser un sociòleg i filòsof. Els seus pensaments procedien de Freud i Karl Marx. No va ser fins al 1920 quan es va interessar per la sociologia i va rebre influencies de Max Weber. Va participar en les edicions crítiques del marxisme fet que va provocar que anés publicant diferents assajos i també va participar com a col·laborador d’algunes revistes. La seva crítica envers els pensaments de Marx va ser la clau per definir el seu pensament al conèixer a Horkheimer i per tant va asumir que era horkeimerià, que consisiteix a una crítica de la societat. Va fer un seguit de investigacions per tal de poder definir i diferenciar el que és teoria i el que és praxis. A causa del moviment nazi va haver d’emigara cap a Nova York passant per Ginebra on va investigar i fer diferents estudis sobre la Unió Sobiètica. A Estats Units va fer de professor. Durant aquest període de temps no va acabar la relació amb Europa, ja que hi anava de tant en tant. Va fer una revisió crítica del marxisme i del concepte de revolució. També va fer una crítica a la civilització com a represió, això ho va poder fer gràcies als seus estudis que tenia sobre Freud. La seva fama la va aconseguir mitjançant un llibre anomenat L'home unidimensional (1964). En aquest llibre fa un discurs molt crític de la nova dreta i del moviment estudiantil.

Com a conclusió de les idees de Marcuse, podem dir que pensava que la societat de consum està esclavitzada per la tècnica. Proposa, doncs, la ruptura del sistema tecnològic repressiu i la utilització de la raó per fer de la tècnica un instrument alliberador de les necessitats humanes i de les relacions socials dels individus dins de la societat.

Alguns dels llibres més importants que va fer són:

L'ontologia de Hegel (1932)

Raó i revolució (1941)

Eros i civilització (1968)

Cultura i societat (1965)

Idees per a una teoria crítica de la societat (1969)

La permanència de l'art (1978)


Font: http://www.biografiasyvidas.com/biografia/m/marcuse.htm

martes, 26 de octubre de 2010

C.Mright Mills

C.Wright Mills


Sociòleg que va néixer a Waco, (Texas) el 28 agost 1916 i va morir el 20 de març del 1962. Durant la seva vida va cursar estudis de sociologia a la Universitat de Wisconsin, on es va graduar com a doctor en aquesta disciplina. Impartir classes a la Universitat de Maryland i en la de Columbia, Nova York.
Mills va pertànyer a la generació de sociòlegs que van estudiar diversos aspectes de la societat contemporània amb la finalitat de subratllar i analitzar, de forma crítica, els seus defectes. És el cas també dels sociòlegs nord-americans Thornstein Veblen i David Riesman. Segons Mills, la societat contemporània nord-americana reflecteix un 'desassossec moral', conseqüència de la 'immoralitat superior' patent en les seves normes i estructures. Mills pensa que el problema rau en el fracàs de les dues ideologies bàsiques de l'Occident modern, el liberalisme i el marxisme, per explicar el canvi social, així com en el fracàs del poder dels intel.lectuals, ja que hi ha una gran diferència entre les possibilitats d'acció de les masses i les de l'elit intel.lectual.
Algunes de les seves obres van ser:
"El Collar Blanc: és el seu treball de 1951. Afirma que la burocràcia ha sobrepassat al treballador urbà, traient-li tota independència i convertint-lo en una mena de robot que és oprimit però es manté feliç. Aquest obté un sou, s'alínea al món a causa de la seva incapacitat de afectar o canviar-lo.
"El poder de l'elit" (1956). Descriu les relacions entre la política, els militars i l'elit econòmica, subratllant que aquestes persones tenen un punt de vista comú sobre el món:
La Metafísica Militar: Una definició militar de la realitat.
Posseeixen Identitat de classe: Es reconeixen com a superiors i separats de la resta de la societat.
Tenen Mesures d'Intercanvi: Es mouen entre les tres estructures institucionals i romanen interposades directament
Procés de socialització: es socialitzen amb nous membres basant-se en què tant ells imietan socialment a aquestes elits.
"La Imaginació Sociològica" (1959. Descriu una estructura mental, en fer una sociologia capaç de connectar experiències individuals i relacions socials. Els tres components que la formen són:
1-Història: com una societat arriba a formar-se i canviar, i com la història la forma.
2-Biografia: la naturalesa humana en una societat, quin tipus de persona viu en una societat en particular.
3-Estructura Social: com els diversos ordres institucionals operen en una societat; quines són dominants; com s'uneixen i com han d'estar canviant.
La imaginació sociològica atorga a qui la tingui l'habilitat de mirar a través del seu entorn i personalitat per captar estructures socials i una relació entre la història, la biografia i les estructures socials.
"" Escolta Yankee ": la Revolució a Cuba (1960). Tot i que era ja un autor reconegut entre professors i estudiants, un text seu aparegut el 1960 li donaria una sorprenent notorietat empenyent a un debat que el embolicaria fins aquell març trist. Era un text sobre Cuba. A l'illa havia vingut Mills a l'estiu de 1960. Volia estudiar a la Revolució cubana i per a això, abans d'emprendre el viatge va llegir com va poder sobre el tema, va anotar els seus interrogants i dubtes, es va preparar intensament. Aquí conversar llargues hores, i en diverses ocasions, amb Fidel i amb el Che, va parlar amb tot el cubà va trobar, àvid per comprendre la realitat d'aquest país i la seva naixent Revolució.

jueves, 21 de octubre de 2010

Filosofia i pensament

Aquí adjunto un enllaç que pot ser del vostre interés per tal d'estudiar autors  i corrents relacionades amb la sociologia.
http://www.alcoberro.info/planes/socio0.html

miércoles, 29 de septiembre de 2010