ELS HIPPIES

Els hippies són un moviment juvenil i de contracultura que va tenir lloc en els últims anys de la dècada del 1960 i que es va caracteritzar per l’anarquia no violenta, la preocupació pel medi ambient i el rebuig al materialisme occidental. Adoptaven una forma de vida comunitària, basada en l’amor i la pau, renegaven del nacionalisme i de la Guerra de Vietnam, prenien elements de religions com el budisme, l’hinduisme, i de les religions dels indis nord-americans. Estaven en desacord amb els valors tradicionals de la classe mitja d’Estats Units. Consideraven el paternalisme governamental, el militarisme, les empreses multinacionals i els valors socials tradicionals com a part d’un sistema que, vist per ells, no tenia legitimitat.

Els hippies s’automarginaven de la societat, buscant formes de vida en comú en les que la pau i l’amor fossin els valors més importants. Això els va fer oposar-se frontalment a la majoria de les doctrines, valors i costums comunament acceptades.Per sí mateix el moviment no tenia un caràcter ideològic ni polític definit, ni que les seves idees i la seva manera de viure tenen una certa similitud amb alguns aspectes de l’anarquisme, com la vida en comunes.


ASPECTE I INDUMENTÀRIA

L’aspecte del hippie acostuma a ser un home amb el cabell i la barba més llargs del considerat “normal” en l’època. Tant els homes com les dones tendien a deixar-se el cabell llarg i alguns hippies caucàsics el portaven a l’estil afro, imitant als afroamericans. Molta gent no associada a la cultura considerava aquests cabells una ofensa, o antihigiènics, o una “cosa de dones”.

Per ambdós sexes, tant el cabell llarg com la seva forma de vestir funcionaven com a senyal de pertinença a aquesta contracultura i mostra de la seva actitud iconoclasta.


ELS SEUS INTERESSOS

Recolzaven la revolució sexual i creien en l’amor lliure. Alguns van participar en activisme radical i en l’ús de drogues com la marihuana, l’LSD i altres al·lucinògens amb la intenció d’arribar a estats alterats de la consciència, en realitat una forma de revelar-se per la homogeneïtat de conceptes que ofereix el sistema. També van buscar formes d’experiència poc usuals, com la meditació. Degut a la seva ignorància al consumisme optaven per la simplicitat voluntària, ja sigui per motivacions hedonistes, espirituals-religioses, artístiques, polítiques o ecologistes.


ALLIBERACIÓ HOMOSEXUAL

El moviment homosexual era fins aleshores reduït i discret, encara patia els prejudicis de l’època. L’esdeveniment del que parlem va tenir lloc en un bar (el “Stonewall Inn.”) per homosexuals d’un barri bohemi de Nova York.

Una nit de juny de 1969, en una operació que semblava rutinària, la policia va realitzar una redada a l’ Stonewall, degut a que aquest no tenia llicència per vendre alcohol i en aquells temps atreia gran clientela de joves, sorollosos i travestins. El que hagués passat inadvertit, aquella nit es va traduir en una violenta reacció sense procedents. En comptes de dispersar-se, els habitants van respondre amb ira. El disturbi va durar diversos dies i va provocar que sortís a la llum, la causa de l’alliberació homosexual.

Els activistes d’aquesta causa, influenciats pels moviments del poder negre i la alliberació de la dona, van prendre més força i van aconseguir ubicar-se a la opinió pública de l’època.

Aquesta rebel·lió, també va ser significativa per aquells que esperaven un control més rígid de la societat cap a comportaments homosexuals i per als que esperaven que s’acabi amb la discriminació cap als homosexuals.
Els moviments a favor de l’alliberació homosexual van començar a expandir-se per les potencies accidentals. Anglaterra ja havia despenalitzat la homosexualitat i Canadà, Alemanya, Austràlia i alguns estats d’Amèrica del nord s’hi van afegir.

Finalment, al 1973, l’Associació Nord Americana de Psiquiatria va esborrar del seu manual de diagnòstic, la homosexualitat com a malaltia. De totes maneres, la persecució i la discriminació no va acabar.


MÚSICA

Artísticament va ser un moviment molt prolífer arreu del món. Tenia un estil psicodèlic i la multiplicitat de colors inspirats en les drogues alucinògenes de l’època (LSD) i que es plasmava en la moda, les arts gràfiques i sobretot en la música: escoltaven rock psicodèlic i folk contestatari en cantants com Janis Joplin i en bandes com Love, Grateful Dead, Jefferson Airplane i Pink Floyd entre d’altres.


Festival de Woodstock:
Aquest festival es va celebrar al 1969 i va ser l’esdeveniment més emblemàtic del moviment Hippie. Va ser desafiant, innocent, optimista, tolerant i moltes coses més a la vegada. Va ser celebrat en una granja de l’estat de Nova York del 15 al 17 d’agost de 1969. Durant tres dies, a pesar de les pluges, el fang i les instal·lacions insuficients, més de 400.000 joves hi van participar.

Joan Baez; Crosby, Stills, Nash y Young; The Who; Janis Joplin; Jimi Hendrix; Sly and the Family Stone; Jefferson Airplane y Santana, són alguns dels músics que van actuar al festival que havia estat nombrat “tres dies de pau i amor”.
Estudiants, fumadors de marihuana, residents en comunes, professors i hippies, en general, van acudir a la cita que havia estat catalogada com “una reunió de totes les tribus”, creant una de les llegendes que quedaria viva per sempre en la cultura musical i roquera.

http://www.youtube.com/watch?v=TJ4QF45Vygw


Resum de les característiques que s’associaven als hippies:

• Roba de colors brillants, o, en el seu defecte, destenyides: camises, faldilles llargues, pantalons de campana... es van inspirar en estils de vestir no accidentals, com la roba india o africana, i van adoptar símbols com la flor o motius dels indis americans. Molts dels hippies es confeccionaven la seva pròpia roba, en protesta davant la cultura consumista.
• Els agradava tocar i composar música a les cases d’amics o en festes a l’aire lliure com al "Human Be-In" a la ciutat de San Francisco, california. Assistien a festivals com el de Woodstock al 1969. actualment, existeix l’anomenat “Burning Man festival”
• Amor lliure, exemplificat en el seu rebuig a la institució del matrimoni i el desenvolupament de la conducta sexual lliure de regulacions provinents de l’església o de l’estat, vistes com intromissions en la vida personal. Generalment, eren tolerants amb l’homosexualitat i la bisexualitat.
• Vida en comunes.
• Ús d’encens i recuperació dels valors naturals de les plantes.
• Ús de drogues com la marihuana, l’haixix, i al·lucinògens com l’LSD i la Psilocibina (extreta d’un bolet).