lunes, 30 de noviembre de 2009
sábado, 28 de noviembre de 2009
Els Punks
La paraula punk significa "brètol" en anglès. Els Punks van aparèixer a Gran Bretanya i Estats Units entre els anys seixanta i setanta.
IDEOLOGIA
El Punk és principalment una actitud. Com a moviment, es basa en l'honestedat provocadora i inconformista cap a tot allò que limiti la llibertat individual.
L'objectiu dels punks era expressar les classes socials deprimides i el descontentament amb la societat.
Revolucionaris, estan en contra de la violència policial, del racisme, del feixisme , de la religió, de la monarquia, de les marques, del capitalisme, del consumisme, de les multinacionals, del govern…
Són partidaris de l'anarquisme.
La filosofia punk pot resumir-se en:
-Do It yourself: "Fes-ho tu mateix", "fes-ho a la teva manera".
-Rebutja els dogmes, i no busquis una única veritat. Qüestiona tot el que està establert socialment.
ESTÈTICA
Els punks tenen una estètica transgressora. Molts dels motius estètics del Punk encara segueixen vigents com ara els pentinats ( cabells de punta i crestes pintades de colors cridaners).
Porten roba trencada i ajustada, pantalons "pitillo", agulles imperdibles, cadenes...Acostumen a calçar botes militars. Segons el color dels cordons que porten poden voler expressar antirracisme, antifeixisme, anticapitalisme, etc.
MÚSICA
Entre els primers grups musicals representants del punk hi ha "The Ramones", de Nova York. Quan van fer la seva gira a Gran Bretanya, va fer que sorgissin grups de música com els Sex Pistols .
Una de les cançons més conegudes dels Sex Pistols és "Anarchy in the U.K."(http://www.youtube.com/watch?v=JQkActP-isE&feature=relatedature=related) , on parla de l'anarquisme i a la vegada fa una crítica i caricaturitza irònicament les pors del pensament anglès. L'anarquisme va ser des de molt aviat un tema d'interès per als punks.
Actualment, dues de les bandes més conegudesi comercials del Punk Rock són Green Day (http://www.youtube.com/watch?v=nOUnLiVEddI), que amb la cançó American Idiot fa una crítica de la societat americana. L'altre grup és Blink 182(http://www.youtube.com/watch?v=JhfQQxsA7nA&feature=related).
Membres de la banda Green Day
jueves, 26 de noviembre de 2009
L'EMO
L'Emo o l'emocore ( emotional - hardcore ) és un gènere musical derivat de l'hardcore de finals dels 80, però generalment més lent i melodiós. També es caracteritza pel contingut de les lletres, de tall personal, en les quals abunda la introspecció i, moltes vegades, la poesia.
El gènere va ser influenciat per Sunny Day Real Estates, que li va donar el toc indie. Les bandes que el van fer popular els anys 90 van ser Braid, Mineral i The Get Up Kids. Avui dia, algunes dels grups més populars d'aquest estil són Dashboard Confessional, Sparta, Thursday, Silverstein i Taking Back Sunday.
Les bandes emo, en la seva recerca de l'autenticitat, tracten de no fer música purament comercial, ja que per a alguns adular d'aquesta manera un públic poc exigent a priori amb productes artificials o "envasats" els tornaria incapaços d'expressar emocions genuïnes. De fet, tant els concerts d'aquest tipus com els seus discos solen tenir preus relativament baixos comparats amb els d'altres grups/cantants. Gran part dels grups emo tan sols comercialitzen samarretes o altres productes per a guanyar diners.
Les primeres bandes emo van sorgir a mitjans dels anys 80 com a derivat de la música hardcore. Eren bandes que cercaven un estil nou, més creatiu, però sense deixar de costat les seves arrels, encara que més tard començarien a experimentar amb noves i diferents influències. Amb el temps, es va tornar un tipus de música molt peculiar; mentre que alguns van seguir la línia del post-hardcore, altres bandes van optar per un so que podria anomenar-se pop-punk, una miqueta més tranquil i apegalós. D'aquesta manera van aconseguir atraure no sols al públic punk sinó també a un altre tipus d'aficionats a la música tal vegada menys autodestructius.
INDIE
La música indie (abreviació d' independent en anglès) és qualsevol dels diversos gèneres, panorames, subcultures i atributs estilístics i culturals, caracteritzats per una independència dels corrents musicals més estesos (real o percebuda), com ara el pop comercial, amb un enfoc autònom i un cert nivell de plantejament: - fes-ho tu mateix.
SCREAMO
El Screamo és un subgènere del Emo i del Hardcore punk. La paraula screamo ve de Scream emo (crit, en anglès). Consisteix bàsicament en una fusió de hardcore caòtic carregat de lletres que tracten temes principalment existencialistes, així com amb gran càrrega tant emocional com intel·lectual. Es caracteritza principalment per vocals o crits forts moltes vegades violents i dramàtics. Les característiques principals del Screamo son en canvi que amb el hardcore les cançons i els crits son més lents i duren més i tendeixin a cridar més agut.
El gènere va ser influenciat per Sunny Day Real Estates, que li va donar el toc indie. Les bandes que el van fer popular els anys 90 van ser Braid, Mineral i The Get Up Kids. Avui dia, algunes dels grups més populars d'aquest estil són Dashboard Confessional, Sparta, Thursday, Silverstein i Taking Back Sunday.
Les bandes emo, en la seva recerca de l'autenticitat, tracten de no fer música purament comercial, ja que per a alguns adular d'aquesta manera un públic poc exigent a priori amb productes artificials o "envasats" els tornaria incapaços d'expressar emocions genuïnes. De fet, tant els concerts d'aquest tipus com els seus discos solen tenir preus relativament baixos comparats amb els d'altres grups/cantants. Gran part dels grups emo tan sols comercialitzen samarretes o altres productes per a guanyar diners.
Les primeres bandes emo van sorgir a mitjans dels anys 80 com a derivat de la música hardcore. Eren bandes que cercaven un estil nou, més creatiu, però sense deixar de costat les seves arrels, encara que més tard començarien a experimentar amb noves i diferents influències. Amb el temps, es va tornar un tipus de música molt peculiar; mentre que alguns van seguir la línia del post-hardcore, altres bandes van optar per un so que podria anomenar-se pop-punk, una miqueta més tranquil i apegalós. D'aquesta manera van aconseguir atraure no sols al públic punk sinó també a un altre tipus d'aficionats a la música tal vegada menys autodestructius.
INDIE
La música indie (abreviació d' independent en anglès) és qualsevol dels diversos gèneres, panorames, subcultures i atributs estilístics i culturals, caracteritzats per una independència dels corrents musicals més estesos (real o percebuda), com ara el pop comercial, amb un enfoc autònom i un cert nivell de plantejament: - fes-ho tu mateix.
SCREAMO
El Screamo és un subgènere del Emo i del Hardcore punk. La paraula screamo ve de Scream emo (crit, en anglès). Consisteix bàsicament en una fusió de hardcore caòtic carregat de lletres que tracten temes principalment existencialistes, així com amb gran càrrega tant emocional com intel·lectual. Es caracteritza principalment per vocals o crits forts moltes vegades violents i dramàtics. Les característiques principals del Screamo son en canvi que amb el hardcore les cançons i els crits son més lents i duren més i tendeixin a cridar més agut.
martes, 24 de noviembre de 2009
Els Mods
El moviment mod ( de l'anglès modernisme ) va ser un moviment musical i cultura] basat en la moda i la música que es va desenvolupar a Londres, Regne Unit a la fi de la dècada de 1950 i que va arribar la seva decaiguda durant la primera meitat de la dècada de 1960. Els seguidors d'aquest corrent van ser coneguts com mods, i es localitzaven sobretot en el sud d'Anglaterra, encara que també eren nombrosos en certes ciutats del nord. Els elements més significatius són música, moda i scooters.
Com va sorgir el moviment mod
El moviment mod va sorgir al Regne Unit al 1958 promogut per joves d'entre 15 i 23 anys amb relacions familiars amb el negoci de la sastrería. Aquests mods primigenis eren de classe mitja i mostraven interès per les noves modes que arribaven del continent, tals com els vestits entallats italians, i estils musicals negres nord-americans, com el modern jazz i el rhythm and blues. Està molt extesa la creença que tant els mods com els seus rivals els rockers van sorgir a partir dels Teddy boys, una subcultura que va florir a Anglaterra en els 1950s. Els Teddy boys estaven influïts pel rock n' roll nord-americà.
Els mods acostumaben a anar a clubs on podien escoltar la seva música, lluir la seva indumentària i mostrar nous passos de ball davant altres mods, mentre que pel dia desenvolupaven treballs com empleats d'oficina o depenents. Per a poder mantenir aquest ritme de vida frenètic, recorrien freqüentment al consum de anfetamines.
Música
Segons es va anar desarrollant aquest estil de vida es va anar extenent i també van anar extenent els seus gustos musicals amés del jazz, l'R&B, adoptant el soul i l'ska jamaicà. També van sorgir nous estils de musica com el Beat i l'R&B britànic com els The Who, The Animals i els Small Faces.
Scooter
El seu vehicle habitual era la scooter, típicament Lambretta o Vespa. La principal raó de l'ús de la scooter radicava que el transport públic deixava d'operar relativament primerenc i les scooters eren més barates que els cotxes. Després que s'instituís una llei exigint, almenys, un mirall retrovisor en cada moto, els mods van afegir quantitats ingents d'ells als seus vehicles - sent habitual fins i tot dur més de 10 - com una forma de burla cap a la nova llei. Aquests adorns van ser típics durant els anys 1963 i 1964, encara que es va retornar a una estètica més senzilla i minimalista posteriorment.
Indumentària
Els nois, Camises , polos , jerseis de coll, jerseis de coll de cigne, de coll rodó. Camises i polos entallats i estil 1960s de marques com Ben Sherman i Fred Perry. Destacava la parka del exèrcit americà, la harrington i la monkey i de pantalons Sta-Prest, hipsters, Levi's 501, entallatss. Moltes vegades fets a mida.
Les noies, niquis italians de nylon, jaquetes de cuero i faldes rectes.
Quadrophenia
Quadrophenia és una película britànica de 1979 basada en l'òpera rock de 1973 Quadrophenia per The Who. Intenta explicar la vida d'un mod (Jimmy) i sobretot les baralles entre mods i rockers.
http://www.youtube.com/watch?v=d_f2x_CMLds
Com va sorgir el moviment mod
El moviment mod va sorgir al Regne Unit al 1958 promogut per joves d'entre 15 i 23 anys amb relacions familiars amb el negoci de la sastrería. Aquests mods primigenis eren de classe mitja i mostraven interès per les noves modes que arribaven del continent, tals com els vestits entallats italians, i estils musicals negres nord-americans, com el modern jazz i el rhythm and blues. Està molt extesa la creença que tant els mods com els seus rivals els rockers van sorgir a partir dels Teddy boys, una subcultura que va florir a Anglaterra en els 1950s. Els Teddy boys estaven influïts pel rock n' roll nord-americà.
Els mods acostumaben a anar a clubs on podien escoltar la seva música, lluir la seva indumentària i mostrar nous passos de ball davant altres mods, mentre que pel dia desenvolupaven treballs com empleats d'oficina o depenents. Per a poder mantenir aquest ritme de vida frenètic, recorrien freqüentment al consum de anfetamines.
Música
Segons es va anar desarrollant aquest estil de vida es va anar extenent i també van anar extenent els seus gustos musicals amés del jazz, l'R&B, adoptant el soul i l'ska jamaicà. També van sorgir nous estils de musica com el Beat i l'R&B britànic com els The Who, The Animals i els Small Faces.
Scooter
El seu vehicle habitual era la scooter, típicament Lambretta o Vespa. La principal raó de l'ús de la scooter radicava que el transport públic deixava d'operar relativament primerenc i les scooters eren més barates que els cotxes. Després que s'instituís una llei exigint, almenys, un mirall retrovisor en cada moto, els mods van afegir quantitats ingents d'ells als seus vehicles - sent habitual fins i tot dur més de 10 - com una forma de burla cap a la nova llei. Aquests adorns van ser típics durant els anys 1963 i 1964, encara que es va retornar a una estètica més senzilla i minimalista posteriorment.
Indumentària
Els nois, Camises , polos , jerseis de coll, jerseis de coll de cigne, de coll rodó. Camises i polos entallats i estil 1960s de marques com Ben Sherman i Fred Perry. Destacava la parka del exèrcit americà, la harrington i la monkey i de pantalons Sta-Prest, hipsters, Levi's 501, entallatss. Moltes vegades fets a mida.
Les noies, niquis italians de nylon, jaquetes de cuero i faldes rectes.
Quadrophenia
Quadrophenia és una película britànica de 1979 basada en l'òpera rock de 1973 Quadrophenia per The Who. Intenta explicar la vida d'un mod (Jimmy) i sobretot les baralles entre mods i rockers.
http://www.youtube.com/watch?v=d_f2x_CMLds
domingo, 22 de noviembre de 2009
Els skinheads
Formen una subcultura originada al Regne Unit a la fi dels anys seixanta. Descendents dels moviment mod i influenciats pels joves americans que havien immigrat al Regne Unit, els rude-boys. Contràriament a la creença popular, el moviment skinhead no és un moviment racista o d'extrema dreta. Els seus origens són obrers i més aviat apolítics i multiracials. Tot i que ha anat evolucionant al llarg dels anys, l'essència d'aquest moviment és el d'una subcultura obrera de carrer, centrada bàsicament en la música, l'alcohol, la violència i l'orgull proletari. Així i tot, en l'actualitat hi ha un gran dúmero de skins amb diverses orientacions nacionalistes.
Música
A finals dels anys 70 van sorgir dues onades de música skinhead. L'ska Two-Tone, va respresentar una evolució de l'ska dels seixanta tornant-se més ràpid, amb un so més aspre i una atmosfera més de carrer. L'ska Two-Tone va comptar amb una presència molt més considerable de músics blancs, més que res anglesos. Els grups més representatius d'aquest estiol són The Specials, The Selecter, The Beat, Madness i Bad Manners. També destaquen els grups catalans Inadaptats, Opció K-95, Pilseners i Suburban Rebels.
Roba
L'estètica ha cambiat poc, els skins segeueixen portant les mateixes marques de roba. També porten botes militars, gairebé sempre amb cordons blancs, o sabates negres(Nike,Adidas etc...). Davant de tot, segueixen portant el cap rapat i els panatlons arromangats.Tot i així, avui molts d'ells en comptes de portar parxes i símbols "Característics", ho han cambiat per arracades o pins.
Pel·lícules i cançons
Trailer d'American History x de Tony Kaye. Actitud d'un skin amb una ideologia neonazi
http://www.youtube.com/watch?v=jXaZENPQrsw
Trailer de Diario de un skin de Jacob Rispa
http://www.youtube.com/watch?v=CC4CPzGtFm0
Inadaptats-Febre
http://www.youtube.com/watch?v=zLOVsCMTLh8
The Specials- Too much too young
http://www.youtube.com/watch?v=nxHcx7FO8nI
Música
A finals dels anys 70 van sorgir dues onades de música skinhead. L'ska Two-Tone, va respresentar una evolució de l'ska dels seixanta tornant-se més ràpid, amb un so més aspre i una atmosfera més de carrer. L'ska Two-Tone va comptar amb una presència molt més considerable de músics blancs, més que res anglesos. Els grups més representatius d'aquest estiol són The Specials, The Selecter, The Beat, Madness i Bad Manners. També destaquen els grups catalans Inadaptats, Opció K-95, Pilseners i Suburban Rebels.
Roba
L'estètica ha cambiat poc, els skins segeueixen portant les mateixes marques de roba. També porten botes militars, gairebé sempre amb cordons blancs, o sabates negres(Nike,Adidas etc...). Davant de tot, segueixen portant el cap rapat i els panatlons arromangats.Tot i així, avui molts d'ells en comptes de portar parxes i símbols "Característics", ho han cambiat per arracades o pins.
Pel·lícules i cançons
Trailer d'American History x de Tony Kaye. Actitud d'un skin amb una ideologia neonazi
http://www.youtube.com/watch?v=jXaZENPQrsw
Trailer de Diario de un skin de Jacob Rispa
http://www.youtube.com/watch?v=CC4CPzGtFm0
Inadaptats-Febre
http://www.youtube.com/watch?v=zLOVsCMTLh8
The Specials- Too much too young
http://www.youtube.com/watch?v=nxHcx7FO8nI
B-BOYS
Els coneguts com a B-boys, són aquelles persones que ballen l’anomenat “Break-dance”, un estil de ball pertanyen al hip-hop, i que va aparèixer a les cultures afroamericanes i latinoamericanes dels barris de Nova York.
El Breakdance és un tipus de ball que suposava un indubtable repte i la necessitat d'un control i domini absolut de les diferents parts del cos. Una posada en escena que representava COMANDAMENT, PODER i LLIBERTAT, SENSE REGLES NI BARRERES.
Generalment van vestits amb una vestimenta de pantalons amples i samarreta ample o samarreta sense mànigues ajustada.
El Break-dance, abans, es feia servir per fer exhibicions de balls per torns i la banda guanyadora era aquella que demostrava més habilitat i que aconseguia ridiculitzar a l’altre banda. Abans només era un ball de peu, sense baixar al terra, però avui en dia els passos, també es fan per terra.
El Breakdance és un tipus de ball que suposava un indubtable repte i la necessitat d'un control i domini absolut de les diferents parts del cos. Una posada en escena que representava COMANDAMENT, PODER i LLIBERTAT, SENSE REGLES NI BARRERES.
La música que ballen és l’anomenada “funk”, “rap”, “blues” i “DJing”.
Generalment van vestits amb una vestimenta de pantalons amples i samarreta ample o samarreta sense mànigues ajustada.
viernes, 6 de noviembre de 2009
subcultura
Una subcultura és una sèrie de codis que segueix un grup de persones que s'identifiquen com a grup dins de la cultura dominant. No té per què seguir els valors culturals dominants. Tampoc tenen per què questionar-los. En aquest cas estariem parlant de contracultura.
Les tribus urbanes són un exemple de subcultura dins d'una societat. N'hi han de moltes classes: punk, rocker, B-boys, emos... cadascuna d'elles defensa uns valors i se sent identificada amb una forma de vestir pròpia i una música específica.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)